Actualitat25/08/2020

Martí Gironell torna a reconstruir el pont de Besalú

El novel·lista publica la segona part d''El pont dels jueus', de la qual va vendre 100.000 exemplars

Jordi Nopca
i Jordi Nopca

BarcelonaQuan va publicar El pont dels jueus el 2007, Martí Gironell (Besalú, 1971) era molt reconegut pels espectadors de TV3, per la seva vinculació amb els informatius de la casa. Tretze anys després, la seva editora actual, Glòria Gasch –de Columna– el considera "el Ken Follett català". En poc més d'una dècada, i gràcies a l'èxit del seu debut en la ficció –més de 100.000 exemplars venuts i traduccions al castellà, l'italià, el portuguès i el polonès–, Gironell s'ha anat distanciant del periodisme i ha apostat per la narrativa històrica, amb novel·les com L'arqueòleg (Columna, 2010), El primer heroi (Ediciones B, 2014) i La força d'un destí (Planeta, 2018), amb la qual va guanyar el premi Ramon Llull.

Paraula de jueu, una de les novetats que volen fer forat durant aquesta represa, ha estat cuita a foc lent per l'autor. "Vaig començar a documentar-me per al llibre el 2008 –explica–. Soc un cul de mal seient, tothom que em coneix sap que treballo en diverses idees i novel·les alhora. I des de fa molt de temps pensava en la continuació d'El pont dels jueus". Gironell fa una mica de memòria per refrescar el punt on reprèn l'acció en aquesta nova ficció històrica entreteixida d'elements de la novel·la popular com la intriga, l'amor i fins i tot la màgia. "Pere Baró rebia l'encàrrec de reconstruir, en ple segle XIV, el pont medieval de Besalú, que data del segle XI –recorda–. Quan arribava allà li donaven les memòries d'Ítram Llombard, fill del constructor del pont, en Prim, i a partir d'aquí la història reculava fins al segle XI per esbrinar com havia estat possible que aixequessin el pont".

Cargando
No hay anuncios

El poder de les paraules

Tretze anys després, Gironell reprèn el personatge del mestre d'obres Pere Baró. Les vicissituds per reconstruir el pont en un moment en què cristians i jueus "tenien les seves desavinences, però s'ajudaven quan calia, sobretot si hi havia diners pel mig" és un dels eixos de la novel·la. A Besalú, que ha passat de ser capital comtal a vila reial, Baró rebrà l'ajuda d'en Kim, descendent dels Llombard. També coneixerà l'Ester, una noia cristiana que treballa entre l’Hospital de l’Almoina i el Call barcelonins. L'actual capital catalana és un dels escenaris importants de Paraula de jueu, fet que permetrà "organitzar rutes pel casc antic de la ciutat", sempre que les condicions sanitàries ho permetin. "Si no, sempre ens quedaran els podcast", diu l'autor, amb ironia.

Cargando
No hay anuncios

Igual que passava a la novel·la anterior, "el pont que ha d'aixecar en Pere és també la unió metafòrica entre les dues comunitats", que tot i tenir "dues maneres molt diferents de veure la vida" comparteixen dos fonaments bàsics que l'autor vol remarcar, "l'amor i el respecte". "Paraula de jueu és un homenatge al poder de les paraules, que es poden convertir en armes llancívoles –diu Gironell–. Un dels llibres importants en aquesta novel·la és El llibre de la creació, un volum molt petit però de gran importància per als jueus". En català el va traduir Manuel Forcano per a Fragmenta el 2012. "Segons com es combinin les paraules del llibre es pot arribar a crear vida, un gólem", adverteix l'autor. A Paraula de jueu també hi apareixen els Antievangelis, "una tergiversació de la història sagrada amb l'objectiu de desprestigiar la mitologia cristiana" i el llibre de la família Llombard. "Protegir-lo desencadena una sèrie de conflictes a dins de la novel·la", avança Gironell abans de citar una de les frases que li va dir un amic en relació a la construcció del pont de Besalú: "Les grans obres guarden grans secrets de vida".

Encara que el gran èxit de vendes de Gironell ha sigut El pont dels jueus, l'autor va debutar el 2005 amb La ciutat dels somriures (Cossetània), una crònica de dos viatges a Bombai com a cooperant. "M'he pres l'escriptura com un ofici que intento fer millor cada vegada –admet–. El meu pare era fuster, i al cap dels anys feia mobles més acurats que quan va començar a dedicar-s'hi. Jo he volgut fer el mateix amb les novel·les. M'agradaria que els lectors veiessin que ara sé jugar millor amb el temps, els personatges, les escenes i els diàlegs". Encara que les previsions sanitàries per a aquesta tardor no siguin gaire optimistes, Martí Gironell diu que està disposat "a anar arreu, a peu i a cavall, a defensar el llibre", com ha fet en anteriors ocasions. "Compartiré el que hi ha a dins de Paraula de jueu amb tothom que vulgui: en llibreries, biblioteques i escoles", es proposa.