"Si brandes un llibre al davant d'un tanc no l'aturaràs"

Barcelona"Soc un refugiat, un sol·licitant d'asil. No són pas paraules senzilles, per molt que l'hàbit de sentir-les ho faci pensar". Parla Saleh Omar, protagonista d'A la vora de la mar, primera novel·la del premi Nobel de literatura Abdulrazak Gurnah disponible en català a partir d'aquest dijous: l'ha traduït Carles Andreu per a La Magrana. El personatge arriba a l'aeroport de Gatwick, a Londres, des de Zanzíbar. És el mateix arxipèlag on va néixer l'autor el 1948, i on va viure fins que el 1966 també en va marxar: la minoria àrab a la qual pertany havia estat foragitada del poder i era perseguida pel nou règim.

"Quan vaig sortir del meu país tenia 18 anys, i ho vaig fer sense la família –ha recordat aquest dimarts l'escriptor des d'Anglaterra per Zoom–. Havia viscut tota una vida. Era molt difícil oblidar el passat, fer com si mai no hagués existit". Tot i que havia estat un gran lector des de petit, la vocació literària de Gurnah li va arribar tard, quan ja era professor a la Universitat de Kent, especialitzat en literatures postcolonials. L'experiència de la migració, la reconstrucció identitària i les tensions viscudes al país d'arribada travessen bona part de les seves deu novel·les, que arrenquen amb Memory of a departure [Record d'una sortida, 1987] i acaben, de moment, amb Afterlives [El més enllà, 2020]. "Et pots sentir desarrelat a pocs quilòmetres de casa, no cal que marxis necessàriament a l'altra banda del món –explica–. Però hi ha raons poderoses, com la violència i la guerra, que fan que haver de deixar el teu país sigui traumàtic. Les migracions són un fenomen global, no són només el resultat d'una experiència específica i concreta. Afecten milions de persones".

L'experiència del colonialisme

Igual que al personatge principal d'A la vora de la mar, a l'escriptor i professor universitari li ha costat adaptar-se a la nova realitat on vivia, encara que no tant com li ha costat ser acceptat. "Durant molts anys se m'ha vist com un estranger, al país on vivia", afirma. Tot i que novel·les com Paraíso –que ha recuperat recentment Salamandra– van ser molt ben rebudes a mitjans de la dècada dels 90, l'anunci del premi Nobel l'octubre passat va aconseguir sorprendre i descol·locar bona part de la comunitat literària internacional. "Quants autors indis, xinesos o japonesos tenen el Nobel? –es demana–. Per què la majoria d'autors del palmarès són europeus o de gent amb avantpassats europeus? Encara es valora poc la literatura escrita des d'altres tradicions. Això anirà canviant, espero". El desig de Gurnah és que això passi gràcies a la qualitat literària dels autors.

El cas de Gurnah és el de molts altres escriptors d'orígens africans: la seva llengua materna va ser autòctona –el swahili–, però va estudiar en anglès. "Quan es va començar a fer servir l'etiqueta de literatura postcolonial es volia mostrar la producció literària d'alguns països: es parlava de literatura africana o caribenya –fa memòria–. Ara crec que és més important, quan parlem de literatura postcolonial, que aquesta reflecteixi l'experiència del colonialisme més que del país des d'on s'escriu. I em sembla perfectament vàlid expressar-la en llengües com el francès, el portuguès o l'anglès".

"Els migrants i els refugiats no són criminals"

A Paraíso (1994) proposa un viatge fins a principis del segle XX, on un nen ha de servir un mercader a qui el seu pare deu diners. "Vaig tenir la idea d'aquesta novel·la quan vaig tornar a viatjar a Zanzíbar a la dècada dels 80 –diu–. El meu pare era força gran, llavors, i el veia sortir de casa i anar, amb penes i treballs, fins a la mesquita. Vaig començar a imaginar com devia ser el seu món quan ell era un nen i el seu país va ser ocupat". A la vora de la mar va néixer a finals dels 90. "Poc abans de la guerra de Bush amb l'Afganistan hi va haver el segrest d'un avió a Kabul –explica–. Els segrestadors van fer aterrar l'avió a Stansted, a prop de Londres, i quan van sortir els ostatges, la majoria van demanar asil polític. Em va cridar l'atenció un home gran, de barba llarga, que gairebé li arribava al melic. Vaig començar a pensar què et pot portar a deixar la teva terra i la vida anterior a aquella edat. És per voluntat pròpia? És potser senyal de resignació o derrota?" Així va néixer el protagonista de la novel·la, que ho ha perdut tot: la dona, la filla, la casa i el pròsper negoci que tenia a Zanzíbar.

"Quan escrivia A la vora de la mar no es tenien tan presents les migracions com ara –diu–. Des de fa uns anys som testimonis de com milions de persones marxen des de països del sud del món cap a països del nord. A Europa hi ha més consciència de les seves circumstàncies, però també hi ha una part de la població que s'ho mira amb més recel". Gurnah recorda que encara hi ha països europeus "on es parla dels migrants i refugiats com si fossin criminals". "No han vingut a robar la prosperitat de ningú", afegeix. Qualifica la recent invasió russa a Ucraïna com "un gran desastre" que li provoca "tristesa i solidaritat". "Si brandes un llibre al davant d'un tanc no l'aturaràs –continua–. En aquest sentit, la literatura no té cap paper. Però ajuda a aclarir les coses i a canviar mentalitats. Podem pensar que una ment autoritària no s'aturarà a llegir una novel·la... Així i tot, penso que no hem de perdre l'esperança".

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir A la vora de la mar a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.