Sant Jordi 2024
Actualitat23/04/2023

Firmant a la superilla de les supercues

Amb la pandèmia ja convertida en aigua passada, els escriptors han viscut un Sant Jordi d'aglomeracions, lectors carregats de paciència i problemes per desplaçar-se de parada en parada

BarcelonaCues quilomètriques a la superilla literària de Barcelona, firmes a velocitat ultraràpida i alguns lectors decebuts perquè, després d'hores esperant, no han aconseguit trobar-se amb l'autor. Si les diades anteriors estaven marcades pels aforaments limitats i les mascaretes, el Sant Jordi del 2023 ha esclatat com una festa d'aglomeracions massives amb autors supervendes firmant braç a braç i el caos regnant entre el públic.

Elísabet Benavent

"No m'acostumo mai a aquestes cues"

Carregades de paciència i d'il·lusió, les lectores d'Elísabet Benavent han fet hores de cua amb l'esperança de tenir els seus llibres preferits firmats de la mà de l'escriptora. L'afluència massiva de públic ha sobrepassat les previsions de l'equip de seguretat de la parada d'El Corte Inglés, que intentava gestionar com podia l'aglomeració de gent a la plaça Catalunya. Benavent, que aquest any ha publicat Com (no) vaig escriure la nostra història (Rosa dels Vents) i és una de les supervendes habituals de Sant Jordi, ha arribat tranquil·la i puntual a la parada. "Estem tenint problemes de cues. Doni la volta al carrer i segueixi, no podrà atendre tothom'", informa un dels responsables de seguretat a l'equip de l'escriptora. Just darrere seu, una noia salta emocionada amb el llibre firmat a les mans: "La tinc, la tinc!". Ha tingut sort. "No m'acostumo mai a aquestes cues, és una passada", diu Benavent. "Cada any recordo els primers Sant Jordis, on podia firmar més a poc a poc i tenia més temps per xerrar amb els lectors. Malgrat tot, la il·lusió segueix intacta", diu l'escriptora.

Cargando
No hay anuncios

Xavier Bosch

"Tinc moltes ganes de trobar-me amb els lectors"

Xavier Bosch participava en aquesta diada de Sant Jordi amb una de les seves novel·les més ambicioses i poderoses, 32 de març (Univers)L'autor hi anava molt ben preparat per firmar al llarg d'una jornada maratoniana: "Tinc moltes ganes de trobar-me amb els lectors", deia. A les butxaques hi portava cinc bolígrafs, nous per menjar, mentre caminava entra parada i parada, sèrum fisiològic per al nas.... D'altra banda, Bosch ha plantejat repensar el model de superilla literària arran de les dificultats que ha tingut per desplaçar-se d'una parada a una altra: "Estem morint d'èxit", assegura.

Andreu Claret

"Ens donen els telèfons per poder parlar més endavant"

Andreu Claret tornava a firmar en una diada de Sant Jordi amb un trumfo, el premi Ramon Llull que va rebre per la novel·la París érem nosaltres. "És increïble", afirma mentre no deixa de firmar. "Quan vens amb un premi gros, tens l'atenció de milers de persones, també de persones que et volen explicar la seva història familiar. Avui no és possible, però ens donem els telèfons per poder parlar més endavant. No m'agradaria que la jornada de Sant Jordi anés només de firmes i vendes, voldria que fos una història d'amor amb la literatura", assegurava l'escriptor, que s'inspira en la vida del seu pare a París érem nosaltres (Columna).

Cargando
No hay anuncios

Carme Elias

"No m'hauria imaginat mai que tanta gent em demostraria el seu amor"

Per a Carme Elias, Sant Jordi ha sigut un dia per rebre escalf, ànims i paraules d’amor. "Em sento commoguda", explica l’actriu, que al llibre Quan deixi de ser jo (Columna, 2023) parla de la seva vida i l’alzheimer que pateix. "La gent ve i m’explica històries que tenen a veure amb el que jo estic vivint, històries seves i de persones properes –diu–. I per a mi és molt emocionant. No m'hauria imaginat mai que tanta gent em demostraria el seu amor i que vindria a saludar-me i a comprar el llibre per conèixer més bé aquesta malaltia". A la parada de la Fnac, a Elias l'han acompanyat el seu germà Joan, atent i protector, la cunyada, la Isabel, i també les càmeres de Claudia Pinto, que està rodant un documental sobre l’actriu, que, tot i el rebombori al seu voltant, no s'ha atabalat mai, ha parlat amb tothom i no ha perdut mai el somriure. "La sort de la Carme és que està molt acostumada a les càmeres i els micros. Per a ella és molt natural, i això l’ajuda", apunta la Isabel.

Luz Gabás

"De Sant Jordi m'agrada tot"

Luz Gabás ha sigut una de les autores més seguides durant l’arrencada d’aquest Sant Jordi. Tenia cua a la llibreria Jaimes per firmar exemplars del Premi Planeta, Lluny de Louisiana (Columna): “De Sant Jordi m’agrada tot: com se m’acosta la gent, els somriures, el que m’expliquen, l’ambient… Visc en un lloc molt fred i aquí hi ha calor”, diu l’autora.

Cargando
No hay anuncios

Eva García Sáenz de Urturi

"És el dia de la collita, després d’estar tancada dins el despatx durant mesos”

Eva García Sáenz de Urturi va rebre el Premi Planeta amb la novel·la Aquitania, un thriller històric que s'ha convertit en un dels Planeta més venuts de la història amb dotze edicions de gran tiratge, i enguany ha tornat a Sant Jordi amb L'àngel de la ciutat (Columna), una novel·la ambientada a Venècia. “Avui és el dia bonic, el dia de la collita, després d’estar tancada dins el despatx durant mesos”, explica. De la diada de Sant Jordi li agrada sobretot que li parlin dels llibres que ha escrit i que li preguntin pels pròxims: "És el primer feedback".

Alice Kellen

"Espero poder firmar al màxim possible de gent, estem buscant bolis de recanvi"

Al podi de les cues més llargues hi ha la que han protagonitzat els seguidors de l'escriptora valenciana Alice Kellen, que s'ha desplegat al llarg de quatre illes al passeig de Gràcia. La corrua de lectors esperant i el fet que Kellen coincidís amb una altra escriptora supervendes, Marian Rojas Estapé, ha fet que a l'alçada del carrer Diputació es concentrés un tap descomunal de gent durant bona part del matí. Kellen, escriptora supervendes de novel·les romàntiques que acaba de publicar Donde todo brilla (Planeta), s'ha assegut davant de la multitud amb paciència i un somriure. "Estic molt emocionada, però també sento vertigen. Sant Jordi és molt especial perquè puc estar amb les lectores, però em preocupa decebre-les. Només puc dedicar uns quants segons a cadascuna d'elles i fa molta estona que s'estan esperant. Espero poder firmar al màxim possible de gent, estem buscant bolis de recanvi", va dir l'escriptora just abans de començar a saludar els seguidors.

Cargando
No hay anuncios

Camilla Läckberg i Henrik Fexeus

"Ens sentim com estrelles del rock"

Aclaparats per l'ambient de Sant Jordi, els suecs Camilla Läckberg i Henrik Fexeus, el tàndem literari coautor d'El mentalista (Columna), admeten estar una mica "en xoc" per l'allau de gent que espera hores per rebre una firma. "Esperàvem molta gent, però això és increïble; ens sentim com estrelles de rock!", expliquen. "Ens diuen com ens estimen, i passar hores i hores amb gent que et diu que li encanta el que fas és una experiència molt bonica", deia Läckberg. "Crec que pensarem una mica massa en nosaltres després d'aquest dia", va afegir Fexeus fent broma.

Eva Piquer

"M’he preparat una xuleta amb set dedicatòries"

No ha sigut el primer Sant Jordi d’Eva Piquer, però gràcies a l’èxit d'Aterratge, sí el més intens, amb una marató de firmes des de les 10 fins a les 20 h i l’aturada obligada per dinar. S’havia proposat comptar els llibres que firmava, però a quarts d’onze ja s’havia descomptat per culpa de l’allau de lectors. L’anècdota negativa de la jornada ha sigut que, per error, les seves firmes a l’Abacus de passeig de Gràcia amb Diputació estaven anunciades en una parada diferent i entre els lectors s'han viscut moments de confusió i frustració. Ella, introvertida de mena, reconeix que preferia viure els Sant Jordi més com a periodista que com a autora. "Tinc pànic de trobar-me algú conegut però que, fora de context, no el reconegui d’entrada –admet–. I m’he preparat una xuleta amb set dedicatòries perquè hi hagi una mica de varietat".

Cargando
No hay anuncios

Regina Rodríguez Sirvent

"A dos quarts de deu del matí ja estava plorant d'emoció"

Regina Rodríguez Sirvent s'obre pas entre la gentada i es planta acalorada i atabalada al davant de la parada d'Abacus de passeig de Gràcia, on havia de firmat durant dues hores. "Com m'ho faig per entrar? Passo per sota les taules?", pregunta confosa als llibreters, que l'ajuden a apartar els lectors perquè passi cap a dins. L'autora de Les calces al sol (La Campana) s'ha estrenat aquest any com a escriptora, amb tot el que això comporta. "Faig errors de debutant. M'he oblidat del boli i me n'han hagut de deixar un", explica. Els nervis se la menjaven des que s'ha despertat –"a dos quarts de deu del matí ja estava plorant d'emoció", admet– i a l'equador del dia estava "flipada i saturada". El que ha viscut avui "ha superat tot el que havia arribat a somiar", confessa l'escriptora, que preveu acabar el dia "amb una festa com una catedral".

Cargando
No hay anuncios

Gemma Ruiz Palà

"És el Sant Jordi més important de la meva vida"

A tres quarts de set del matí, Gemma Ruiz Palà, Premi Sant Jordi per Les nostres mares (Proa), ja estava desperta repassant el pregó de Sant Jordi que li havien encarregat per al tradicional acte institucional al Palau de la Virreina. El dia de l'escriptora es presentava llarg –tenia firmes programades fins a les nou del vespre–, però la marató de Sant Jordi no l'espantava. “Segurament és el dia de Sant Jordi més important de la meva vida. Vull ser molt conscient de la sort que tinc i que tot això no em passi per sobre. Agraeixo cada firma i cada minut del dia d’avui”, deia a primera hora del matí, des de la llibreria Jaimes, on una corrua de lectors ja l'esperava amb els primers títols preparats. Aquest és el segon any que Ruiz Palà firma per a la Diada –es va estrenar amb Argelagues (Proa, 2016)–, però fer-ho sota el paraigua del premi Sant Jordi li ha donat una altra dimensió. Tot i això, l'escriptora s'exigeix tocar de peus a terra. “El premi més gros és sentir com han connectat amb la història i com em diuen que són experiències de les seves vides. Això em deixa estabornida”, diu Ruiz Palà.

Cargando
No hay anuncios

Josep Vallverdú

"Em sento molt estofat de veure que els meus poemes interessen"

"En hores de bonança hem de recordar que venim d'un hivern", recitava aquest migdia Josep Vallverdú al jardí de l'Ateneu Barcelonès. El veterà autor –que farà 100 anys al juliol– ha tancat la marató de lectures de textos que homenatjava tres autors: Maria Mercè Marçal, el rector de Vallfogona i ell mateix. "Dedicar-se a la cultura et pot donar una vida molt llarga", ha dit Isona Passola. I Vallverdú, sempre àgil, ha respost: "A la cultura i l'horticultura". "Em sento molt estofat de veure que els meus poemes interessen: m'hi he dedicat amb una gran intensitat els darrers anys", ha dit. Abans de l'Ateneu, Vallverdú ha firmat exemplars d''El vuitè nan a la parada de La Galera, al passeig de Gràcia. "Ha vingut gent de totes les edats: des de nens i nenes molt menuts fins a gent que m'havia llegit a l'escola o antics alumnes meus", ha assegurat l'autor.