"Vull dir-li que l'estimo": el curiós fenomen de les cues quilomètriques de Sant Jordi

BarcelonaA les nou del matí no han començat les signatures, però ja hi ha una cua descomunal a la FNAC. Marina Moreno s'ha plantat a la plaça Catalunya a quarts de vuit del matí per ser la primera de la fila d'Inma Rubiales, que començarà a firmar a les onze. Més de tres hores asseguda a terra. Per què feu cua? "El meu pare també està flipant. Diu que és molt friqui. Jo ho veig molt guai, que els qui gaudim de la lectura ens trobem. Viure-ho és una experiència, i tenir un llibre signat per a tu, poder tenir contacte amb ella és especial i únic", descriu. Al darrere seu hi ha Noa Díaz i dues amigues de 15 i 16 anys que són lectores de novel·la romàntica. "Pots conèixer la persona que et transporta als seus mons i li pots dir «gràcies per escriure»", explica.

Dues files més enllà, les fans d'Alice Kellen també s'hi han posat d'hora. "És la meva autora preferida i sabia la fama que té", diu Elisabeth Romero, de 20 anys, que era a la cua abans de les vuit. "Porto el meu monòleg pensat amb el que li vull dir. El primer cop que la vaig veure em vaig posar a plorar", recorda. Al seu costat, una amiga que ha fet a la cua assenteix. Consideren l'autora "una inspiració", fins i tot els ha "ajudat a fer coses" a la vida. Romero porta Nosotros en la luna per signar, i el té atapeït de post-its de colors. Molta gent de la fila porta els llibres marcats, així que deu ser una moda que surt de les xarxes. Els colors tenen un codi: moments romàntics, moments amb els quals t'identifiques, moments tristos, referències. "What are you waiting for?", els demana un turista que va de camí a la Boqueria.

Jordi Batuecas, un senyor de 59 anys amb posat seriós, destaca a la fila entre tanta noia jove. "És per a la filla, de 15 anys, que avui és a l'institut—admet—. Li agrada molt la novel·la romàntica. L'any de la pluja ens vam quedar a punt de la firma després de tres hores de cua, i avui m'he demanat el dia de festa i he vingut amb tota la il·lusió del món", diu, preveient només una hora de feina. Una mica més enrere fan cua dues nenes que es diuen Martina, de 13 i 14 anys, amb un progenitor cada una, com si fossin en un concert del Palau Sant Jordi. Uns venen de Montsó, a l'Aragó, perquè allà és dia festiu però els agrada la diada catalana. Els altres tenen previst dedicar tot el dia a fer cues: després d'Alice Kellen, toca Alina Not. La majoria no compra els llibres, ja els porta llegits de casa.

Deu anys fent cua

A l'altra banda de la plaça Catalunya, hi ha una altra cua quilomètrica per a Elísabet Benavent. La primera és Verònica Ridaura, que ha baixat de Blanes. Fa deu anys que manté el ritual. L'autora ja la coneix. "Li demano que continuï escrivint, que no pari", diu. Es coneix amb la segona de la filera, la manresana Iolanda Pardo. "Som amigues de signatures", diu; fa anys que es troben seguint Benavent. "És una manera d'agrair-li la feina. Volem venir a donar-li suport", diu Pardo, que comparteix afició per la novel·la romàntica amb la filla de 15 anys, que ha anat a caçar una altra autora: "Som forofes", diu. S'han fet un horari per abastar-ho tot i s'han marcat prioritats.

La romàntica té les cues més llargues, però a partir del migdia són generalitzades. Per a Xavier Sala i Martín, la Sílvia Compañó diu que fa cua perquè té "el temps i l'oportunitat": "No tinc cap llibre d'ell i em fa il·lusió". Les tres dones de la família Pinto es posen a la cua cada una amb un llibre de Carmen Mola que volen signat, respectivament, per a un fill (i net i nebot) de 16 anys que tenia classe a l'institut. El llibre de Javier Cercas també provoca cues amb lectors espontanis: "No el segueixo, però m'interessa aquest llibre sobre el Papa, en aquest moment", diu un lector.

Les germanes Marina (26) i Irene Valera (20) es van enganxar juntes al thriller i la novel·la policíaca, i segueixen Javier Castillo per segon any. Faran dues hores de cua. "Li direm que tenim ganes que tregui un altre llibre", diuen. La fila serpenteja pel passeig de Gràcia i es reparteixen números fins a un límit, en el qual no garanteixen que l'autor tingui temps de quedar-se. "Vull dir-li que l'estimo molt", diu l'Alícia Gálvez, de 20 anys. "A ell i a tota la família, perquè segueixo la seva dona, que és influencer de moda, Verónica Díaz, i junts són la Familia Coquetes. Es pot parlar de les dues coses!", reivindica. Porta el penúltim llibre per signar i, tot i que no ha arribat a temps a agafar tiquet amb número per a la cua, es queda esperant; calcula que seran dues hores. "I perquè fa aquesta calor, que si no me n'hi quedaria cinc!".