Demanen 9 anys de presó per a Ildefonso Falcones per haver defraudat 1,4 milions d'euros
També se sol·licita una multa de 2,9 milions d'euros i sis anys de presó per al germà de l'autor
BarcelonaLa Fiscalia de Barcelona demana 9 anys de presó per a l'escriptor Ildefonso Falcones, a qui s'acusa de defraudar 1,4 milions d'euros a Hisenda entre els anys 2009 i 2011. Segons la fiscalia, Falcones va transmetre els drets d'autor de les seves obres a societats pantalla ubicades fora d'Espanya per evitar el pagament d'impostos. L'escriptor i advocat ja havia estat acusat de frau fiscal l'any passat, però finalment el cas es va arxivar. Ara, però, s'ha reobert.
En l'escrit d'acusació, la Fiscalia de Barcelona acusa Falcones, la seva dona i el seu germà (que presumptament també va col·laborar en el frau fiscal) de tres delictes contra la hisenda pública, que s'haurien dut a terme a través de l'entramat societari amb el qual va cobrar els beneficis de les seves obres. La fiscalia demana nou anys de presó per a Falcones i la seva dona, i també el pagament de multes que sumen 2,9 milions d'euros. Per al germà de l'escriptor, sol·licita sis anys de presó i 1,3 milions d'euros en sancions econòmiques.
Segons la fiscalia, entre el 2009 i el 2011 els ingressos de Falcones i la seva dona provenien, en gran part, dels rendiments derivats de l'explotació dels drets d'autor de 'L'església del mar', 'La mà de Fàtima' i 'La reina descalça'. Per evitar el pagament de les seves obligacions tributàries, els acusats "van idear i executar un sistema assistits per la imprescindible acció del germà", que va assumir la titularitat sobre les societats que mantenien els drets d'autor de les obres.
Els acusats aconseguien així ocultar a Hisenda "l'obtenció d'importants rendiments econòmics, traslladant les esmentades rendes a països de nul·la o reduïda tributació", sosté l'escrit de l'acusació pública. Concretament, el 2004 l'escriptor va transmetre al Bufet Falcones -participat per ell i la seva dona- la totalitat dels drets econòmics de 'L'església del mar' per 3.000 euros. Al seu torn, Bufet Falcones, representada pel germà de l'escriptor, va transmetre el 80% dels drets econòmics de l'obra a una societat dominicana que canalitzava els cobraments dels rendiments dirigits a la mercantil irlandesa Kurmon Limited.
El 2006 aquesta empresa va signar un contracte amb Ildefonso Falcones per encarregar-li l'elaboració de deu obres literàries, per les quals l'escriptor percebia una retribució anual de 36.000 euros, mentre que la mercantil es quedava el 80% dels drets econòmics de les obres, el 70% dels quals va vendre suposadament a la societat dominicana. Segons la fiscalia, la cotitular dels drets d'autor de les edicions en llengua castellana i catalana de Falcones era la societat irlandesa Kurmon Limited, mentre que els de les estrangeres corresponien a la mercantil xipriota Erensia Trade Invest LTD, vinculada a una societat patrimonial que l'escriptor i la seva dona van constituir a les illes Caiman.
Malgrat l'existència d'aquest entramat mercantil, afegeix el ministeri públic, l'editorial que publicava els supervendes de Falcones assegura que les negociacions van ser sempre amb l'autor i el seu germà -com a representant del Bufet Falcones- i no amb les societats formalment titulars dels drets econòmics de l'autor. Un altre dels presumptes fraus que la fiscalia atribueix al matrimoni és que utilitzessin una empresa interposada per comprar el seu habitatge habitual a Barcelona, valorat en 1,9 milions d'euros, que posteriorment va ser arrendat per Bufet Falcones i cedit com a gaudi a la dona de l'escriptor.
Falcones diu que l'acusació "es basa en criteris il·legals"
Sobre l'acusació de la Fiscalia de Barcelona, Ildefonso Falcones ha dit que "es basa en criteris il·legals" i ha negat que fes negocis simulats per no tributar els beneficis de les novel·les. En declaracions a l'agència Efe, Falcones ha insistit que la cessió dels drets d'autor de 'L'església del mar' que va fer el 2004 no va ser un negoci simulat, ja que en aquell moment desconeixia "completament" els ingressos que generaria.
L'autor també argüeix que el problema apareix quan se li imputa a l'IRPF els rendiments derivats de l'explotació de l'obra sense aplicar el criteri de meritació (el moment en què es venen els llibres amb independència de si l'autor cobra llavors, els facturi o no). Segons l'escriptor, en comptes d'aplicar aquest criteri Hisenda va utilitzar el criteri de "data factura" per quantificar el seu deute tributari, un sistema que, diu, "no existeix" i que "és un invent". Segons la seva opinió, "la fiscalia ho sap" perquè els propis actuaris "van reconèixer que el criteri aplicat no és legal" durant la instrucció: "I tot i així, la fiscalia segueix acusant. Segueix treballant sobre la falsedat", ha recalcat l'escriptor.