BarcelonaA les 7 del matí ha començat el torn Pep Miranda, que aquest Sant Jordi és el cap d'infermeria de guàrdia a l'Hospital Clínic. Es perdrà la diada al carrer perquè plega a les 10 de la nit, però aquí dins també se celebra: una quinzena de voluntàries s'han posat a repartir 3.000 roses a quarts de 8 del matí perquè arribin als pacients i professionals amb l'esmorzar. "Llàstima de la mascareta. No és el mateix donar la rosa amb un somriure", lamenta una voluntària. Tampoc no poden entrar a les habitacions, ho fan les infermeres. "Bona diada!", se sent des del passadís de cirurgia cardiovascular.

A fora vivim Sant Jordi com un respir del covid i aquí dins també es nota que la corba és baixa perquè els passadissos estan buits. "Tot això que veus... eren UCIs", assenyala l'infermer. Passadissos, despatxos, tot l'hospital estava ocupat per malalts covid. El Sant Jordi del 2020 hi havia ingressades 342 persones amb covid (72 de les quals a l'UCI). Avui hi ha només tres crítics i 52 malalts més a planta. "Els pacients de l'UCI són molt diferents dels que teníem. Ara el seu problema no és el covid sinó altres patologies, però han d'estar aïllats perquè estan infectats", aclareix l'internista Lorena de la Mora, responsable aquest dissabte de l'UCI, que ja és mixta i no exclusiva de covid. "La part més difícil està superada. Venim a treballar més tranquils. Hem perdut la por", afirma Miranda. Mirant enrere els sembla increïble el que han superat: "Eren hores i hores i més hores, obrint espais per tenir més pacients", recorda. Ara, en canvi, els queden només una UCI i tres sales dedicades a covid, una a punt de tancar. "Tinc la sensació que això va començar fa moltíssim, és una sensació tediosa i llarga. L'any passat va ser molt dur, la sensació de decepció constant", recorda la doctora.

Els dos anteriors Sant Jordis aquí dins ni es van notar. "Jo crec que per la preocupació", diu Miranda. "Estàvem molt pitjor", recorda De la Mora. Que l'epidemiòleg Antoni Trilla passi el Sant Jordi a Sitges fent un arròs amb la família ja és indicatiu del canvi. "Hem sortit del túnel, però sempre tenim una certa alerta per si en pocs dies hi ha un creixement exponencial. De fet, fa dos anys que no tenim una vida laboral normal. El covid condiciona el nostre dia a dia. És una situació que no s'acaba mai", recorda Miranda, que fa 31 anys que treballa al Clínic. "Estem cansats i cremats, perquè seguim veient covids després de dos anys", diu la doctora. A l'hospital es mantenen les normes pandèmiques –mascaretes i restriccions de visites–, així que és difícil oblidar-ho ni per la diada. Com tampoc es pot oblidar que per aquí hi transita la mort: la doctora Lorena de la Mora avui s'ha de concentrar amb un pacient que està inestable. Que trist ha de ser morir per Sant Jordi.