BarcelonaAmb 84 anys, Chufo Lloréns va ser capaç de "quedar embarassat" d'una nova novel·la que li ha costat quatre anys de "gestació", i això que acabava de publicar La llei dels justos, una mirada a la Barcelona modernista que sumava més de 1.100 pàgines. "Hi va haver gent que es va mosquejar amb mi per l'extensió d'aquella novel·la, i per això vaig pensar que aquesta vegada em moderaria", explica. Ho ha aconseguit, però a mitges: El destí dels herois (Rosa dels vents, 2020) és una novel·la més breu, tot i que supera les 800 pàgines.

"Treballo entre quatre i cinc hores al dia, sempre a la tarda: al matí no valc per a gaire –diu–. Si quan estic dormint tinc alguna idea, em llevo, la dicto a la gravadora i l'endemà l'escric". Lloréns somriu quan se li demana si el fet de posar-se a treballar tard té a veure amb la seva experiència com a empresari del món de l'espectacle: a la dècada dels 70 va provar sort amb la sala de festes El Papagayo i, una mica més endavant, amb la discoteca Don Chufo. Abans d'això, el barceloní havia estat humorista i mànager. Un dels seus acudits feia així: "Había un coronel cuya mujer era muy ligera de cascos, lo llamábamos… sin novedad en la frente..." Li va costar una multa per part del Govern Civil, i li van rebaixar de 2.000 a 500 pessetes perquè va dir que el coronel de qui parlava "era mexicà". "A partir de llavors vaig poder continuar explicant l'acudit, però canviant el coronel per sergent –recorda–. A un coronel no li podien posar les banyes. A un sergent, en canvi, sí".

La Barcelona modernista cap en 1.100 pàgines

El destí dels herois, vuitena novel·la de Lloréns, és un homenatge a la branca materna de la seva família a través de "quatre personatges amb arestes, els que realment són interessants per a un escriptor". El novel·lista planteja una història ambientada durant les primeres dècades del segle XX. "Hi apareix el París bohemi, el Madrid senyorial i la Primera Guerra Mundial –promet–. El que interessa als lectors no són els grans fets, sinó anècdotes poderoses". L'extensa galeria de personatges, els escenaris europeus i africans i el ritme picat satisfaran els nombrosos acòlits de Lloréns, que de la novel·la Et donaré la terra en va vendre més de 150.000 exemplars l'any 2008.