Carles Rebassa guanya el premi Sant Jordi amb l’enamorament perillós d’un cambrer

BarcelonaLa literatura catalana va rebre ahir una bona dosi d’autoestima que la portarà ufanosa almenys fins a Sant Jordi. La Nit de les Lletres Catalanes va reunir al Museu Nacional de Catalunya un ampli desplegament institucional –amb la presència del president de la Generalitat, Salvador Illa; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i l’expresident Jordi Pujol, entre molts d’altres, i amb l’absència del PP, Vox i Aliança Catalana– i també del sector editorial, amb representants dels grans grups (Planeta, Penguin Random House i Abacus Futur) i d’editorials independents com L’Altra i La Segona Perifèria, a més de llibreters, bibliotecaris i amants de la cultura. Hereva de la Nit de Santa Llúcia, la gala es va retransmetre en directe per TV3, i es va situar, per dimensions i envergadura, al mateix nivell que l’entrega dels premis Gaudí.

La pluja de reconeixements de la nit va ser en bona part teatral i, sobretot, marcada per l’accent mallorquí. Un dels premis estrella de la gala, el Sant Jordi, va recaure en Carles Rebassa (Palma, 1977) per Prometeu de mil maneres. Es tracta de la segona novel·la de l’escriptor i poeta, que el 2016 va debutar en la narrativa amb Eren ells (Angle) i el 2018 ja va guanyar el Carles Riba de poesia amb Sons bruts. “M’alegra haver guanyat aquests dos premis, significa participar d’una tradició i donar-li un espai de present i d’esperança perquè continuï endavant”, va afirmar Rebassa. L’escriptor té una llarguíssima trajectòria i ha rebut nombrosos premis especialment per la seva poesia, com l’Ausiàs March i el Gabriel Ferrater.

El jurat del Sant Jordi va lloar Prometeu de mil maneres per “les reflexions sobre com els sentiments amorosos ens fan perdre la identitat” a través d’una història “que descriu el món laboral, la marginalitat i la lluita de classes”. El protagonista, el Prometeu del títol, és un cambrer a la vintena que treballa a Palma. “La novel·la parla d’un amor que es viu de forma perillosa, temerària i carnal”, va explicar ahir Rebassa, que va afegir que aquest sentiment “és capaç de crear espais, però també de destruir-los”. El llibre, que es publicarà properament amb Univers, també té un eix social que plasma “la convivència entre amos i criats” i un personatge clau, la ciutat de Palma: “Està a punt del col·lapse per culpa de l’especulació econòmica, immobiliària, turística i pel caràcter mesell de la gent que hi viu”, va afirmar Rebassa.

Crida a l'autodeterminació

En recollir el premi, l'escriptor va tenir un discurs de ferma defensa del català i va carregar durament contra els polítics. "Som aquí perquè tenim llengua, aquesta llengua. Ja en podem fer, de grans propòsits, que sense el català nosaltres no hi som. La resta són mentides del temps de la moixa coixa, i els nostres enemics fa temps que ho saben. Cal que ens defensem dels atacs continuats per ser qui som. Als jutjats i al carrer, al Senat i al Parlament, a l’escola, al metge i al cafè. El futur del català també depèn de nosaltres, però no tan sols de nosaltres. Hem de tenir una legislació que faci que el català sigui imprescindible per viure als Països Catalans. Això, els virreis i els titelles que ens governen, no ho faran possible mai. Tan sols ho podem a fer possible nosaltres si ens tornem a determinar, com vam fer fa nou anys abans que porucs, mesells i traïdors ens deixessin amb el cul a l’aire. Tornem-hi, doncs", va defensar l'escriptor, que fa afegir un doble desig, citant Guillem d'Efak: "I que mai més no hi hagi guerres ni lluites entre germans. I que si hi torna a haver guerra, la guanyem els catalans". Enguany, el reconeixement s’ha incrementat fins a 75.000 euros per a l’autor i 15.000 més en avançament de drets, convertint-se així en el premi més ben dotat de la literatura catalana.

L’altre premi estrella de la nit va ser l’Òmnium a millor novel·la publicada, que fins ara s’entregava per separat i que té una dotació de 25.000 euros. Se’l va emportar Antònia Carré-Pons amb La gran família (Club Editor), la història tendra i commovedora de dues germanes que entomen el negoci familiar i la vida de maneres completament oposades. "Aquest premi em fa molt feliç, perquè l’exaltació que en aquests moments m’inunda em permet oblidar que vivim en un món imperfecte, ple d’injustícia, de desigualtat, de perversió, de por. Moltíssimes gràcies per aquesta felicitat, encara que sigui efímera", va agrair Carré-Pons, que va fer constar la desigualtat de gènere dels títols candidats al guardó: "De les 10 novel·les nominades, només n’hi ha dues escrites per dones. Demanaria a les persones que faran la selecció de l’any vinent que, per favor, procurin que els homes no ens tornin a guanyar per golejada".

Masculinitats culpables

Un dels nous premis que s’ha incorporat a la Nit de les Lletres Catalanes és l’Àngel Guimerà, dotat amb 15.000 euros. El guardó va reconèixer el director i dramaturg Josep Ramon Cerdà i Mas (Palma, 1971) per l’obra La segona línia, una història amb aires de ciència-ficció que transcorre a Mallorca durant l’hivern. “Els meus referents eren el teatre anglès i La dimensió desconeguda”, va destacar Cerdà. Els protagonistes de la peça viuen en un descampat a prop d’un hotel fantasmagòric. “Són els exclosos de la bonança turística”, va assenyalar l’autor, que va afegir que la peça “parla de les masculinitats culpables i la possibilitat o no de redempció”.

També es va estrenar el premi Lo Somni al nou talent literari, que està dotat amb 10.000 euros i que va recaure en Sorra, la primera novel·la de l’actriu i traductora Cristina Genebat (Barcelona, 1976). “És la història de tres dones occidentals en tres edats diferents: als 12, als 24 i als 48 anys. Parla dels moments vitals en què estan, la descoberta de l’amor, l’exploració de la sexualitat i la recuperació d’un desengany”, va explicar Genebat. La novel·la es publicarà el 3 de setembre amb La Magrana.

Un altre autor que des de fa anys combina la carrera teatral amb la literària, Marc Artigau (Barcelona, 1984), va aconseguir el 28è premi Mercè Rodoreda de contes amb Aquest serà el nostre pou. El jurat en va valorar “la destresa i el domini” i va destacar que “són contes que fan de mirall per al lector i que parlen de gentrificació, burocràcia, educació, migració”. Fa anys que Artigau escriu cada dia un relat per al programa de ràdio El món a RAC1, però fins ara no n’havia publicat cap volum. Segons l’escriptor i dramaturg, les històries es relliguen “per la responsabilitat individual davant del col·lectiu” i estan protagonitzades per personatges “que no són gaire bones persones”. El premi està dotat amb 6.000 euros.

La poesia “clara, neta, transparent i precisa” –en paraules del jurat– de Jaume Coll Mariné (Muntanyola, 1989) va rebre el 67è premi Carles Riba de poesia, dotat amb 5.000 euros. L’obra premiada és Com les fulles, un llibre nascut d’una connexió molt íntima amb la natura. De fet, el poemari arrenca amb uns versos de la Ilíada que recorden com els humans i les fulles formem part del mateix cicle. Segons Coll Mariné, els versos beuen “d’una petita estupefacció davant del món” i del fet que “una persona no és gaire més que una fulla en molts aspectes i, tanmateix, hi és”. A través del llibre, que s’estructura cronològicament seguint el cicle de les estacions i les festivitats, l’autor reflexiona sobre el fet que “ser-hi és molt poc probable, però hi som, i se suposa que d’això n’hem de fer alguna cosa”.

Sobreviure gràcies a imaginar

Alejandro Palomas (Barcelona, 1967) va repetir com a guanyador del premi Joaquim Ruyra de literatura juvenil, dotat amb 6.000 euros. L’escriptor ja l’havia guanyat el 2014 amb Un fill i ara hi ha tornat, precisament, amb una història que recupera el protagonista d’aquella novel·la i que ha titulat Una veritat. “He reprès aquest personatge perquè hi havia alguna cosa que em faltava. Volia parlar de com una orientadora es veu trasbalsada i la seva vida madura a partir de la mirada d’un nen”, va dir Palomas. Amb aquesta història, l’autor ha volgut reflectir “com tres infants aprenen a sobreviure sense fer drama de la vida, perquè tenen la imaginació”.

Palomas va protagonitzar un dels discursos més reivindicatius de la nit. L'escriptor va dedicar el premi a tot el personal docent de Catalunya. "Sé que aneu justos de força i motivació. Estic amb vosaltres, i teniu raó. Sense vosaltres, els nens i nenes del nostre país serien orfes a temps parcial. Gràcies per no rendir-vos", va dir Palomas, que va afegir: "No deixeu mai de lluitar i demanar el que és just. Sou un pilar fonamental. Si no cuidem els nostres docents, es penediran d’haver perseguit la seva vocació i haurem fet tard". L'escriptor va cloure el discurs desplegant una pancarta amb el missatge "No a la guerra".

Un dels moments més destacats de la nit el van protagonitzar les il·lustradores Roser Capdevila i Pilarín Bayés. Les dibuixants van sortir a escena de bracet d'una de les presentadores de la cerimònia, Elisenda Pineda, i van endur-se l'ovació de la gala amb tota la Sala Oval dempeus. Capdevila i Bayés van entregar el 63è premi Josep M. Folch i Torres de novel·la per a nois i noies, dotat amb 4.000 euros. El guardó va reconèixer un altre autor teatral, el director i dramaturg Víctor Borràs Gasch (Barcelona, 1977), molt vinculat a la companyia Teatre Nu. Borràs Gasch es va endur el premi amb la seva primera novel·la per a infants, Animals que cauen del cel, la història d’una nena que passa les tardes esperant que la vinguin a recollir al replà d’una perruqueria. Un dia, de cop i volta, li cau un animal de papiroflèxia del cel. “A partir d’aquí inicia un vincle creatiu amb l’ésser misteriós que li fa arribar. És una història que es forja a través del que es fa, més que del que es diu”, va explicar Borràs Gasch. Durant la recollida del premi, l'escriptor va fer justament una crida a la creativitat. "No és només patrimoni de la gent que ens hi dediquem personalment. Si es comparteix i s’estimula, la creativitat canvia el nostre entorn més proper i el fa millor", va subratllar Borràs.

"Avui celebrem una festa, una commemoració que ens enorgulleix pel que som i volem ser. Volem celebrar que la literatura catalana té una envergadura i una potència extraordinària", va dir la presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans, Teresa Cabré, durant el seu discurs. Cabré va afegir que la festa concentra "un conjunt de premis per fer la literatura catalana encara més visible, mostrar la força de les lletres catalanes, treure pit i avançar en positiu". Just després, el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, va subratllar que amb aquesta gala aspiren "a ampliar la comunitat de lectors en català i els llibres que es venen, perquè la lectura obre la ment i el cor, fa créixer l’ús de la llengua i ens relliga amb tots els territoris de parla catalana". Antich va destacar també que "calen més llibres i més cultura per ser més lliures i més crítics, perquè aspirem a la justícia, la llibertat i la bellesa, i ho volem fer en català". 

La Nit de les Lletres Catalanes vol donar valor a projectes que enforteixen la cultura catalana amb el premi internacional Joan B. Cendrós, dotat amb 3.000 euros. En aquesta edició es va reconèixer l’historiador Paul Freedman per “la seva dilatada trajectòria dedicada a l’estudi del passat medieval de Catalunya i la seva projecció internacional”. A més, durant la cerimònia es van entregar dos premis més a obra publicada: el Vinyeta Ficomic, que va recaure en La conca dels àngels de Berta Cusó (Pagès), i el PEN Català Montserrat Franquesa de Traducció a Ramon Monton per la seva feina amb Josep i els seus germans, de Thomas Mann (Comanegra). El discurs de Monton va destacar per la seva franquesa i per la forta càrrega política. "Aquest acte de promocionar la nació catalana està bé, però encara hi ha molta feina per fer, ens hi hem de posar de veritat. Hem de tirar més pel dret. A la nostra nació tenim un altre tipus de guerra. És un intent de genocidi que fa segles que dura i que ara està trepidant", va dir el traductor. El 46è guardó Muriel Casals de comunicació el van rebre els pòdcasts Club tàndem de Juliana Canet i Marina Porras i La contracoberta de Clàudia Rius.

Palmarès de la Nit de les Lletres Catalanes 2026

66è Premi Sant Jordi de Novel·la

• Prometeu de mil maneres, de Carles Rebassa (Univers). 75.000 euros

1r Premi Àngel Guimerà de literatura dramàtica

• La segona línia, de Josep R. Cerdà (Diputació de Barcelona). 15.000 euros

1r Premi Lo Somni al nou talent literari

• Sorra, de Cristina Genebat (La Magrana). 10.000 euros

28è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions

• Aquest serà el nostre pou, de Marc Artigau (Proa). 6.000 euros

52è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil

• Una veritat, d'Alejandro Palomas (Elastic Books). 6.000 euros

67è Premi Carles Riba de poesia

• Com les fulles, de Jaume Coll Mariné (Proa). 5.000 euros

63è Premi Folch i Torres de novel·les per a nois i noies

• Animals que cauen del cel, de Víctor Borràs i Gasch (La Galera). 4.000 euros

39è Premi Internacional Joan B. Cendrós

• Paul Freedman. 3.000 euros

46è Premi Muriel Casals de comunicació

• Ex aequo: Club Tàndem, presentat per Juliana Canet i Marina Porras / La contracoberta, d’Editorial Barcino, presentat per Clàudia Rius

Premis a obra publicada

Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any 2025

• La gran família, d'Antònia Carré-Pons (Club Editor). 25.000 euros

Premi PEN Català Montserrat Franquesa de traducció

• Ramon Monton per Josep i els seus germans, de Thomas Mann (Comanegra). 4.000 euros

1r Premi Vinyeta FICOMIC

• La conca dels àngels, de Berta Cusó (Pagès). 2.000 euros