Miquel Adam: “La prosa de Bouillier és sòbria, pura i seriosa”

Encara de vacances, l’editor d’Ara Llibres Miquel Adam -que el 2015 va publicar el seu primer recull de contes, Torero d’hivern (Edicions de 1984)- ho aprofita per descobrir alguns títols que durant l’any no ha tingut temps de llegir. Un dels autors escollits enguany ha sigut Grégoire Bouillier. “Fins ara no en sabia res, tot i que a França és força conegut -diu-. Punt a favor meu, doncs, perquè aquesta recomanació no amaga cap fascinació o interès pel personatge mes enllà de la seva escriptura. M’afegiré a aquesta mena de debat subterrani tan trepitjat sobre la cosa autoficcional, autoreferencial o directament autobiogràfica només per dir que el que m’interessa d’aquesta mena de literatura és si està ben escrita, o si és un comentari de P3 per a un debat de P3, i si les estratègies narratives que utilitza l’escriptor per explicar la seva vida o muntar-se un judici sumari són originals i intel·ligents”. Adam ha arribat a Bouillier a través de Tres circunvoluciones alrededor de un sol cada vez más negro, publicat per Hurtado y Ortega, volum que reuneix tres dels seus llibres autobiogràfics: El invitado secreto, Cabo cañaveral i Informe sobre mi persona (aquest últim disponible en català a Edicions de la Ela Geminada en traducció de Bel Olid).

“La prosa de Bouillier és tan sòbria, pura i seriosa com exuberant és la manera amb què vincula els fets transcendents de la seva vida, per molt separats en el temps i inconnexos que puguin semblar, que el determinen en cada moment -continua Adam-. Al capdavall, aquest home deu estar interessat a saber com funcionen els mecanismes atzarosos del record i com el record estructura el seguit de malediccions que el fan ser com és o com es pensa ell que és. I el més interessant: com més t’hi acostes, com més en saps, més obscur i inquietant resulta el personatge. És ben bé com si fos un sol cada cop més negre”. A França, Bouillier ha publicat recentment les dues parts de Le dossier M, que sumen més de 1.500 pàgines.