Alzamora, Pàmies, Guardiola i Comes, entre els premis Serra d'Or 2019

Barcelona'Sobre la terra impura' (Proa), de Melcior Comes, ha rebut el Premi Crítica Serra d'Or de novel·la; 'La netedat' (Proa), de Sebastià Alzamora, el de poesia; Sergi Pàmies, amb 'L'art de portar gavardina' (Quaderns Crema), el de narrativa; Ingrid Guardiola, el d'assaig per 'L'ull i la navalla' (Arcàdia); Esther Tallada, el de traducció per 'Llum d’agost', de William Faulkner (Edicions de 1984), i Agustí Pons, el de biografia per 'Maria Aurèlia Capmany, l'època d'una dona' (Meteora). Entre d'altres, també s'ha guardonat les obres de teatre 'Herència abandonada', de Lara Díez, i 'Siempre a la verita tuya', dirigida per Manuel Veiga. També ha rebut un Premi Crítica Serra d'Or la Nau Ivanow.

El primer a recollir la serreta d'or aquest dimecres ha sigut Melcior Comes, que ha definit 'Sobre la terra impura' com una novel·la tragicòmica sobre els fracassos i els èxits, les enveges i les falses fraternitats. "És una novel·la de pares i fills, de com els fills acaben sent pitjor que els seus pares perquè precisament no saben qui són els seus pares", ha dit l'escriptor mallorquí. Al seu parer, "només la literatura ens pot dir tota la veritat".

El també mallorquí Sebastià Alzamora ha volgut remarcar que el fet que ell hagi escrit un llibre de poemes com 'La netedat', "no té cap importància". "No és falsa modèstia. Senzillament no en té", ha dit l'autor d'un llibre que tracta "el pecat, el vici, el dolor, la por, la culpa i la caiguda", però també la "redempció, la voluntat i l'esperança". "Aquests temes m'interessen perquè condueixen a la idea de la responsabilitat", ha dit Alzamora, una responsabilitat que "sobretot" han d'assumir els "homes de fe", ha dit l'escriptor.

Sergi Pàmies ha recollit la seva segona serreta d'or per un llibre, 'L'art de portar gavardina', que considera "especial" perquè hi ha molta més presència biogràfica i familiar. L'escriptor s'ha reivindicat com un lector prematur de la revista 'Serra d'Or', que arribava a casa quan era petit i vivien a l'exili, i ha dit que la seva mare la utilitzava per conèixer les bases de concursos de literatura. Ha recordat, precisament, la commemoració aquest 2019 de l'Any Teresa Pàmies. L'escriptor va rebre el 1998 el Premi Crítica Serra d'Or de contes per 'La gran novel·la sobre Barcelona'. "Sou capaços d'ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra", ha dit Pàmies per cloure el discurs.

Reconèixer el pensament

El Premi Crítica Serra d'Or d'assaig ha sigut per a Ingrid Guardiola per 'L'ull i la navalla', un reconeixement que l'autora ha valorat per l'aposta per les noves generacions i per un model "d'eines crítiques sense dubtes ni matisos".

Agustí Pons no ha pogut recollir el guardó per un problema de salut, però ha fet arribar a l'acte d'entrega un missatge en què ha parlat de la necessitat de tenir un relat més enllà de documentació per fer una biografia. Amb 'Maria Aurèlia Capmany, l'època d'una dona', ha assegurat haver pagat el deute que tenia amb la novel·lista.

Pel que fa a l’apartat de Recerca, Xevi Camprubí ha guanyat el Premi Crítica Serra d’Or de recerca en humanitats per l'obra 'L'impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps' (Fundació Noguera). 'Atles dels núvols de l’Observatori Fabra' (Reial Acadèmica de Ciències i Arts de Barcelona, RACAB), de Javier Martín-Vide i Alfons Puertas, ha obtingut el Premi Crítica Serra d’Or de recerca en altres ciències. 'Katalanische und Okzitanische Renaissance. Ein Vergleich Von 1800 Bis Heute' (De Gruyter), de Georg Kremnitz, ha rebut el premi en la categoria de catalanística.

En la categoria de teatre, l’obra de Lara Díez Quintanilla 'Herència abandonada' s'ha endut el Premi Crítica Serra d’Or de teatre al millor text de teatre català; 'Siempre a la verita tuya', dirigida per Manuel Veiga, ha rebut el guardó a l’espectacle teatral. Veiga, mort fa tres mesos, ha estat definit per la seva família com un artista "complet", i han explicat que l'espectacle premiat és un "cant a la llibertat de gènere" i un homenatge al poble gitano, a qui el dramaturg admirava. La Nau Ivanow, en els seus 20 anys, ha guanyat el Premi Crítica Serra d’Or de teatre a l’aportació més interessant.

Literatura infantil i juvenil

En l’apartat de literatura infantil i juvenil, el Premi Crítica Serra d’Or infantil ha sigut per a l'obra 'Un pèl a la sopa' (Flamboyant), amb text d’Àlex Nogués i il·lustració de Guridi; el de categoria juvenil ha sigut per a 'La maleta' (Babulinka Books), de Núria Parera, i el de coneixements per a 'Naixements bestials' (Zahorí Books), d'Aina Bestard.

El jurat dels Premis Crítica Serra d’Or 2019, en l’apartat de literatura i assaig, ha estat format per Borja Bagunyà, Àlex Broch, Lluïsa Julià, Marta Nadal i Pere Antoni Pons. En l’apartat de recerca l’han compost Jaume Aulet, Manuel Jorba, Santiago Riera i Tuèbols, Joandomènec Ros i Francesc Vilanova. Joan-Anton Benach, Francesc Massip, Marta Monedero, Juan Carlos Olivares i Anna Pérez Pagès han constituït el jurat de teatre. El de Literatura infantil i juvenil l’han format Mònica Baró, Montse Ginesta, Teresa Mañà, Joan Portell i Núria Ventura.

Lacte de lliurament dels Premis Crítica Serra d’Or, que enguany arriben a la 53a edició, s'ha celebrat a l’Espai Endesa de Barcelona. Les obres premiades corresponen a les més destacades de les publicades l'any 2018 sense que calgui que s'hagin presentat a concurs. Els Premis Crítica Serra d'Or no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d'una serreta d'or, una insígnia de solapa, que representa la distinció que atorga la revista 'Serra d'Or'.

Reivindicació cultural catalana

El director de la revista 'Serra d'Or', Josep Massot i Muntaner, ha expressat la seva preocupació per la situació política del país, amb "els exiliats i presos polítics" i "l'espasa de Dàmocles d'una repressió injustificada". Massot i Muntaner ha dit que la revista ha arribat a l'actualitat "a empentes i rodolons", i que són conscients del que representen "tants anys a favor" de la cultura catalana, "menyspreada" en temps de la dictadura franquista i "perseguida avui per alguns partits que presumeixen de democràcia i respecte a una Constitució arcaica".

El pare abat de Montserrat, Josep Maria Soler, ha afirmat que les dificultats "any rere any es van multiplicant". "Les negres nuvolades que cobreixen la nostra cultura no s'han esvaït. Però no ens hem de descoratjar, la nostra societat té prou vigor per continuar endavant", ha dit Soler.