MadridUn dia Ernest Hemingway va preguntar a Carlos Barral que "com estava 'la mala puta'". "Qui és la mala puta?", va respondre l'editor. "La literatura espanyola", va replicar l'autor nord-americà. Sota aquest nom, els escriptors Román Piña i Miguel Dalmau han publicat l'obra conjunta 'La mala puta' (Sloper, 2014) un doble assaig que pretén mostrar 'el malestar' de la literatura espanyola a través d'una radiografia que inclou la crítica d'editors, escriptors "ajuntalletres" i llibres "infumables".

El llibre va sorgir, d'una banda, per les retallades que va patir Miguel Dalmau a un treball seu, una biografia de l'escriptor Julio Cortázar, degut a les dificultats per aconseguir els drets sobre les cites de les obres de Cortázar. Però no és l'únic motiu d'aquest 'rèquiem' per la literatura espanyola. El llibre és fruit d'una posada en comú entre els dos autors sobre el malestar de diversos integrants del sector editorial, des dels escriptors fins al públic exigent.

A la primera part, 'La mala puta' reflexiona sobre la situació dels escriptors, la censura editorial (així com l'autocensura) o la crítica literària. Per les seves pàgines desfilen diferents noms coneguts com els de Pere Gimferrer o Ignacio Echevarría. A la segona, es recopilen testimonis d'escriptors espanyols que aporten la seva visió respecte a la situació del sector.