Irene Tortós-Sala: Llibretera de L’Altell (Banyoles)

“Alice McDermott és una fada escrivint aquests instants que passen per la vida -diu Irene Tortós-Sala sobre Algú, la novel·la que acaben de traduir Marta Hernández Pibernat i Zahara Méndez per a Minúscula-. La seva escriptura és afilada i directa. No es descuida de cap sentiment, dolor, dubte, temor... sense cap mena d’ordre, però tot controlat”. Si pensa en un llibre que rellegiria de gust, li ve al cap Una lletra femenina de color blau pàl·lid, de Franz Werfel. “Una carta angoixant i urgent és el detonant de la història i el que desperta la consciència d’un funcionari i els seus fantasmes més incòmodes -recorda-. Werfel dibuixa un prototipus de burgès vienès de l’època”.

Isabel Martí: Editora de La Campana

La Campana celebra el 30è aniversari. La seva editora, Isabel Martí, recomana un dels últims llibres que ha publicat, La banda de Berlín, d’Ernst Haffner, per tres motius: “Pel clima suggestiu de la dècada dels 30, per la barreja de crueltat i innocència dels protagonistes i per la quantitat de vida que s’hi respira”. Si hagués de rellegir un dels volums de la seva biblioteca acudiria a un de Capote, A sang freda, “perquè la prosa és elegant sense ser afectada i perquè la compassió i l’objectivitat minuciosa tensen i et fan estremir en cada pàgina”. I conclou: “Tots dos llibres respiren veritat. La mirada dels autors davant la baixesa de la condició humana té una força amorosa que corprèn”.

M. Mercè Cuartiella: Autora de ‘Gent que tu coneixes’

Ha guanyat l’últim premi Rodoreda de contes, però Cuartiella recomana dues novel·les. “La primera és Segui vora el foc,de Jair Domínguez -diu-. En destacaria la voluntat renovadora, la recerca d’un estil personal i la indagació en mons incòmodes, com el de la violència, defugint la morbositat, la condemna o el discurs moralista”. La segona és Camí de sirga, de Jesús Moncada. “M’agrada la recreació de tot un univers tancat i complet, el rigor estilístic i els personatges rics i calidoscòpics. Tot i que mai no he viscut en un món rural com el de Mequinensa, les relacions que l’autor construeix entre els personatges em fan pensar en la meva infantesa de barri obrer de Barcelona”.

Xavier Vidal: Llibreter a No Llegiu (Barcelona)

Encara no fa un any i mig que Xavier Vidal va aixecar la persiana de No Llegiu, al Poblenou. “De novetats recomano Un film (3.000 metres), de Víctor Català, perquè em sembla una novel·la molt ben escrita -diu-. Fa 100 anys es va castigar l’autora de Solitud per haver fet una obra experimental. Tenim molt poca novel·la picaresca, i aquesta ens porta a una Barcelona on la gent s’ha de buscar la vida”. Vidal tornaria, amb ganes, a El món d’ahir, de Stefan Zweig: “En moments en què no sabem on va Europa val la pena recordar el que va passar fa 100 anys, on tot havia canviat després de la guerra i l’autor no sabia cap on tirar. Jo el posaria de lectura obligatòria al batxillerat”.

Maria Bohigas: Editora de Club Editor

“El moment ideal per llegir les Cartes completes entre Mercè Rodoreda i Joan Sales és l’estiu, quan el lector pot capbussar-se i deixar-se arrossegar per 20 anys d’amistat, d’ambicions literàries, de comentaris aguts sobre un país que tots dos coneixien i estimaven massa per pintar-se’l de rosa”, diu Maria Bohigas sobre un dels grans llibres del seu catàleg, que va publicar el 2008. A l’hora de pensar en una novetat que recomanaria llegir diu La familia Karnowsky, d’Israel Joshua Singer: “És una novel·la que jo havia volgut publicar: absolutament inoblidable”. L’escriptor hi explica tres generacions d’una família jueva. Recorre la turbulenta primera meitat del segle XX.

Xavier Bosch: Autor d’‘Algú com tu’

Guanyador de l’últim premi Ramon Llull amb Algú com tu, Bosch recomana Swing, de Francesc Garriga. “Va aparèixer al febrer, una setmana després que morís -fa memòria-. Tot i que els seus editors van córrer perquè ell pogués tenir el seu últim llibre a les mans, no hi van ser a temps. Semblen poemes de comiat, però quan els va escriure el Francesc (jo vaig tenir l’honor de repicar-los i passar-los a net) encara no havia agafat la pneumònia que se’l va endur en un tres i no res. No sé si són els seus millors versos, però per a mi són els més emotius. La solitud reconcentrada, l’essència, la crueltat del desengany...” “Ja tot és veritat / fins i tot la mentida”. Bosch tornaria a les Memòries de Sagarra, únic llibre que té a la tauleta de nit des de fa anys: “L’obro cada vespre per una pàgina a l’atzar, de l’època que sigui, i quedo aclaparat pel que diu, per les reflexions que hi fa i, sobretot, per com ho diu. Ningú, al meu entendre, ha dominat tant la nostra llengua. Les memòries no són un gènere que m’apassioni, però porto anys enganxat a les de Sagarra”.

Laura Huerga: Editora de Raig Verd

A Laura Huerga, que des de Raig Verd acaba de presentar nova col·lecció d’assaig, Ciclogènesi, l’ha captivat Camí a l’escola, de Marie-Claire Javoy. “És una bufetada de realitat per a qui es queixa que se li ha espatllat l’aire condicionat -explica-. Nens que fan dues hores de camí perillós fins a l’escola, lluitant contra les adversitats, perquè volen una educació, la seva màxima aspiració. Emocionant sense ser lacrimogen. I molt necessari en una societat en què tot ho donem per fet”. També recomana Els viatges de Gulliver, una “novel·la profunda per comprendre la naturalesa humana, la bèstia que portem a dintre, imprescindible fins a l’última paraula”.

Maria F. Serra i Gerard Granados: Llibreters a Casa Usher (Barcelona)

Memoria por correspondencia, de la pintora Emma Reyes, s’ha guanyat el cor dels llibreters de Casa Usher, que va obrir les portes al gener. “Són les cartes que l’autora va enviar a un amic en què li explicava la infantesa -recorden Maria F. Serra i Gerard Granados-. I ho fa de manera precisa, amb records plens de detall, però sense jutjar ningú i sense ressentiment. Ens agraden moltes coses que desprèn: la tendresa, el no-victimisme, la cruesa i la infantesa, per dir-ne només algunes”. Pel que fa a una relectura que farien de gust, des de Casa Usher apel·len a un títol clàssic amb més de dos mil·lennis de recorregut, l’ Odissea d’Homer, “per la idea del viatge i del retorn a casa” d’Ulisses, que després de la Guerra de Troia emprèn un llarg periple cap a Ítaca. “És l’aventura en lletres majúscules, farcida de personatges mítics i de cultura, i és un dels llibres que et canvia perquè et fa replantejar les coses, t’ensenya valors tan importants com l’amistat, la lleialtat, l’amor, la fidelitat, i, per tant, en definitiva et fa ser millor persona”.

Ruy d'Aleixo: Autor d’‘Els noms dels seus déus’

Ruy d’Aleixo acaba de publicar llibre de narracions a Males Herbes. Recomana la biografia de Raimon Panikkar de Maciej Bielawski: “La seva aura de sant postmodern és indiscutible -explica des de Vancouver, on ha anat per donar-hi una conferència-. Fins i tot els que no compartim la visió del món de Panikkar quedem fascinats davant la vida i obra d’aquest alquimista de les religions”. D’Aleixo també mira cap a El menyspreu d’Alberto Moravia, publicada en italià el 1954: “És una novel·la magistral sobre la psicologia masculina. No havia llegit mai una novel·la d’amor que penetrés d’una manera tan cruel i al mateix temps tan bella en la dialèctica de la parella”.