Una notícia recent que afecta la indústria editorial ha passat relativament desapercebuda: s’ha donat la primera detenció a Espanya d’un pirata de llibres. La policia ho va aconseguir després que l’entitat de gestió Cedro ho denunciés. El detingut era tot un professional del pirateig. Treballava des de casa amb un programari específic per eliminar els mitjans anticòpia dels llibres. Després ho pujava al servidor, que creava els enllaços a diverses pàgines web. Segons la policia, el pirata de llibres comprava el material, que posteriorment oferia a les pàgines web d’intercanvi d’arxius. Una de les seves fonts de material eren, doncs, les compres legals de llibres digitals. Un llibre sortia al matí, i a la tarda, gràcies a aquesta mena de Robin Hood llibresc, ja el podies trobar penjat a la xarxa. Havia arribat a fer-ho més d’onze mil vegades i el perjudici provocat ja pujava a més de 400.000 euros. No consta que hi guanyés res. Que a la xarxa hi ha gent que actua amb una suposada bondat és evident: robem llibres als rics (les editorials) per donar-los als pobres lectors que no es poden permetre ni tan sols de comprar-ne. Però continuem estupefactes.

BANDOLERS DEL CIBERESPAI

Semblaria que, com qui diu, aquesta persona s’hauria estat tot el dia piratejant i penjant a la xarxa. Com si no tingués res més a fer. Precisament el que l’ha fet perdre ha sigut aquest no parar, que no només ha facilitat poder-lo localitzar i detenir sinó que, havent estafat més de 400.000 euros, fa que s’enfronti a imputacions penals molt serioses. Comencem a estar informats de les característiques d’aquests salvadors, d’aquests bandolers honorables. El món de la xarxa genera aquests personatges, absolutament aïllats de l’entorn i amb una idea fixa (provocada sovint per l’afany competitiu): obtenir material per alliberar-lo al ciberespai, posar-lo a disposició de qui el vulgui. Els que formem part de la cadena de producció del llibre som tots culpables: autors, editors, impressors, distribuïdors, llibreters... Només volem diners, no mereixem pietat. No cal dir que aquesta acció de la policia marca un abans i un després del pirateig. Però és evident que el fons del problema continua present: ¿cal pagar per la cultura? Ha de ser gratis? I, si ho és, algú com un servidor de què viu?