Apreciava l’amic Perucho, home de passions estrambòtiques, per aquesta raó i pel fet d’haver estat amic dels meus progenitors, dels quals era veí. A casa seva hi viu encara la seva vídua, que té cura de la magnífica col·lecció de llibres del seu home.
Joan Perucho va reunir la seva col·lecció al llarg de molts anys, com tots els bibliòfils, visitant sovint els llibreters que coneixia arreu: de París, de Londres, de Nova York i, per descomptat, de Barcelona, quan n’hi havia força. Ara només en queden mitja dotzena, al carrer de la Palla, a Banys Nous, al carrer de la Canuda i a Bonaventura Carles Aribau. D’altres han abandonat la botiga i ara venen per internet des d’un magatzem, en zones de lloguers de menys preu que al centre de la ciutat.
L’amic Perucho era molt hàbil en el procediment d’adquirir llibres. Un dia que estava recorrent els famosos bouquinistes de la riba del Sena, a París, va veure que un venedor -perquè aquests no són exactament llibreters, i han comprat biblioteques de difunts que han deixat vídues amb pocs recursos- tenia la primera edició, completa, de l’Encyclopédie de Diderot i D’Alembert: una pila de volums, inclosos els cinc últims, amb tots els gravats, tan prestigiosos.
Al venedor va dir-li el que escau en tals avinenteses: que el relligat estava en males condicions, que les cobertes i les cantonades feien pena, que el paper presentava taques d’òxid i recorreguts del corc... El venedor, que devia tenir pressa per guanyar uns calerons, li va preguntar el que també escau: “¿Què me’n doneu?” Llavors van començar a baratar, cosa que sempre cal fer quan es compra un llibre antic, perquè els llibreters els compren a preu de palla, però sempre volen vendre’ls a preu d’or. Al final, l’amic Perucho es va endur l’ Encyclopédie per un preu ridícul, si es compara amb el preu que ja solia tenir cap a aquell temps. Avui, no baixa dels 90.000 euros.
Un altre dia, a Oxford, es va enfilar en una escala per veure el contingut dels prestatges més inabastables d’una botiga de llibre vell, i va trobar-hi la veritable primeríssima edició del Pickwick, de Dickens: la que va resultar de col·leccionar els fascicles de la revista en què es va publicar mensualment entre el 1836 i el 1837, abans que s’estampés com a llibre. El va agafar, va davallar de les altures poc o mai visitades, el va tirar amb negligència sobre el taulell del llibreter, i aquell home, que tampoc sabia el que tenia, li va dir que li costaria cent lliures esterlines: una altra ridiculesa. Perucho se’l va mirar seriosament i li va dir: “Mestre, ja fa molts anys que ens coneixem. Deixem-ho en cinquanta”. I això és el que va pagar. Avui no es ven per menys de 25.000 euros. Ah!, mestre Perucho, quantes coses s’aprenien de vós!
