Les representacions populars de la passió de Jesucrist ens han fet creure que el de Natzaret va morir crucificat a les nou de la nit, ja fosc a Palestina en temps de la Pasqua jueva, com aquí. L’error ve d’una lectura també massa popular de l’evangeli de Mateu. Durant molt de temps, les traduccions a llengües vulgars de la Bíblia traduïen les hores prima, terça, sexta i nona dels romans amb aquests mateixos noms, seguint la versió llatina de la Vulgata, de sant Jeroni. Com que la majoria dels lectors de la Bíblia no estaven avesats a aquest repartiment del temps a Roma, pensaven que l’hora terça eren les tres de la tarda, l’hora sexta, les sis, i l’hora nona, les nou; a pesar del fet que hi ha una expressió catalana molt viva, fer nones, que s’aplica a les criatures que dormen després de dinar. Però això és un error. L’hora prima, o primera, eren les sis del matí; l’hora terça eren les nou; l’hora sexta eren les dotze del migdia; i l’hora nona, ja ho he dit, les tres de la tarda. Per sort, la nova Bíblia catalana editada per Proa transcriu les hores a la catalana perquè ningú no es confongui: Jesús i els deixebles fan el sopar pasqual el dijous corresponent; Jesús prega a Getsemaní després de sopar, força tard si tenim present que els deixebles, un punt enllà, tenen una son que tomba; una guàrdia romana deté Jesús al senyal de Judes potser cap a mitjanit; i després, ja força tard, aquell és portat al Sanedrí.

Mateu, 27, deixa molt clar que, l’endemà, “en despuntar el dia” -això passa, en aquest temps de l’any, cap a les set del matí- Jesús va ser portat davant Pilat. Llavors els esdeveniments se succeeixen a gran velocitat, inversemblant i tot. Jesús és interrogat, torturat, blasmat i exposat a la plebs de romans i fariseus: “ Ecce homo ”. Davant la fúria dels fariseus, Jesús és enviat a la creu. Els Evangelis no diuen a quina hora es va produir la crucifixió, però sí que des de l’hora sexta fins a l’hora nona va estar agonitzant, i durant aquest lapse de temps “es va estendre una foscor per tota la terra”, cosa, aquesta, que no tindria cap sentit si l’hora nona fossin les nou de la nit, perquè llavors ja és naturalment fosc.

Jesús va estar a la creu, doncs, entre les dotze del migdia i les tres de la tarda; i cap a aquesta hora, va “exhalar l’esperit”. Sabem que força més tard, “arribat el capvespre”, Josep d’Arimatea es va encarregar de sebollir el cos en una tomba digna. Això hauria de modificar els usos de les esglésies cristianes, que celebren la mort de Crist, invariablement, al vespre. És qüestió de justícia filològica.