EL LLIBRE DE LA SETMANA
Llegim 28/12/2013

PERFIL Retrat d'un Maquiavel de la bondat

PERFIL EL PERIODISTA JOHN CARLIN (LONDRES, 1956) VA ARRIBAR A SUD-ÀFRICA EL 1989, I EN ELS SIS ANYS SEGÜENTS VA SER TESTIMONI D'UN DELS CANVIS HISTÒRICS MÉS SIGNIFICATIUS DEL SEGLE XX, QUE VA EXPLICAR EN EL LLIBRE 'EL FACTOR HUMÀ'

Pere Antoni Pons
3 min

El periodista britànic John Carlin va arribar a Sud-àfrica el gener del 1989 com a corresponsal del London Independent. Va estar-hi fins al 1995. En només sis anys, va assistir a la sortida de la presó de Nelson Mandela, a les últimes cuejades de l'apartheid i a la seva abolició, i va veure com Mandela, a més d'evitar una guerra civil que a molts de moment semblava inevitable, accedia a la presidència del país després de guanyar les primeres eleccions democràtiques en tota la història sud-africana. Ser testimoni, en primera persona i en temps real, d'uns fets d'aquesta magnitud és el somni de tot bon periodista. Carlin no ha desaprofitat l'oportunitat i és considerat des de fa anys un dels grans experts internacionals en Mandela i en Sud-àfrica. Ha fet articles, documentals i, sobretot, és autor de l'imprescindible El factor humà, sobre la final del Mundial de rugbi del 1995 i la manera en què Mandela va usar-la políticament per unir la minoria blanca i la majoria negra a favor dels colors del país.

A manera quasi de comiat, ara Carlin reincideix en el tema de la seva vida amb El somriure de Mandela. El llibre és, tal com diu el subtítol, "un retrat personal", i no podria arribar en millor moment. Després de la sobredosi de paperassa hagiogràfica que ha provocat la mort de Mandela, el llibre de Carlin serveix, amb les seves informacions abundants, plenes de matisos i amb alguns clarobscurs, per desintoxicar-nos i recordar-nos que la grandesa de Mandela no era en la seva condició de presumpte sant laic sinó en la seva humanitat tan plena de benvolença com d'astúcia. En la seva condició, en fi, de Maquiavel de la bondat, molt generós d'esperit i alhora molt calculador, capaç no només de "redimir la Sud-àfrica negra de la tirania" sinó també de "redimir la Sud-àfrica blanca dels seus pecats".

Intel·ligentment, Carlin mai no oblida que està fent un retrat, no una biografia breu, i per això opta per construir el text a partir de vuit capítols, cada un dels quals està focalitzat en uns pocs temes, esdeveniments o aspectes del seu protagonista: la relació personal del gran home amb els periodistes, la desestabilitzadora presència de la tèrbola Winnie Mandela (amb els seus amants i borratxeres), les matances de joves negres als barris més deprimits a principis dels 90, la por a les represàlies dels afrikaners més racistes i bel·ligerants (i les amenaces guerracivilistes que deixaven anar), l'habilitat amb què Mandela va saber contenir les ànsies de venjança dels seus seguidors, l'amistat que va lligar amb els seus escarcellers, el respecte i la cordialitat amb què tractava tothom amb qui es relacionava... Un dels misteris que la curiositat de Carlin aspira a resoldre amb el llibre és descobrir què hi ha d'autèntic i què d'astúcia política en la magnanimitat de Mandela. És una magnanimitat incondicional, gairebé sobrehumana, que el du a mostrar-se seductor, comprensiu i amable fins i tot amb els responsables del "genocidi moral" de l'apart-heid. Al final, l'enigma queda resolt. Però només fins a un cert punt: els homes carismàtics de debò, fins i tot els més majestuosos i diàfans, sempre són inescrutables.

Carlin confegeix el seu retrat des d'una primera persona que no fa nosa i que sap quan li convé, per eficàcia narrativa i humana, deixar la discreció i fer un pas endavant. Com quan confessa que Mandela li va fer recuperar la fe en la humanitat després d'anys cobrint els conflictes de la convulsa Amèrica Llatina dels 80. O quan explica les primeres hores de Mandela fora de la presó i desvela que va tenir por que el presoner polític més famós de l'època no resultés un bluf. O com quan ens mostra la tristesa que li causa un Mandela ja ensopit per la senilitat. Commovedor i intens, ple d'anècdotes substancioses, El somriure de Mandela és el retrat d'un home que es va autoimposar la missió impossible de reconciliar el que era irreconciliable i hi va reeixir. Dens destil·lat de moltes experiències viscudes, moltes entrevistes fetes i molts materials acumulats, el llibre traspua la fascinació agraïda de qui ha tingut el privilegi de tractar un gran home i no ha quedat decebut.

stats