És un autor nou. Una altra descoberta d’Isabel Martí, l’editora de La Campana. El seu nom, Joan Bosch (Barcelona, 1971), físic de formació, que com tants joves va iniciar-se professionalment a l’estranger, a Boston, on va aterrar amb un cert complex d’inferioritat i on aviat va adonar-se que nord enllà tampoc són tan perfectes. Aquí també ens en sortim prou bé, a vegades molt bé. Per demostrar-ho, remenant en la història contemporània s’ha capbussat en cinc projectes concrets de persones que han demostrat una capacitat de treball i innovació espectaculars. A la manera dels moments estel·lars de la humanitat de Stefan Zweig, ha escrit els Moments estel·lars de Catalunya. L’obra serà a les llibreries el 6 de novembre. Us n’avanço un tast.
Es tracta d’un treball de microhistòria divulgativa i optimista. Els personatges i casos escollits són: Lluís Domènech i Montaner i el seu efímer Hotel Intercontinental per a l’Exposició Universal del 1888 a Barcelona; Enric Prat de la Riba i la Mancomunitat; Josep Trueta i l’innovador mètode per vèncer la gangrena; Josep Bonaplata i la primera gran fàbrica tèxtil a vapor; i Pere Pugès i els orígens de l’Assemblea Nacional Catalana. Què els uneix? Convicció, professionalitat, talent, risc, catalanitat i, en tots ells -menys l’últim, del qual encara no en sabem la fi-, un èxit agredolç. No m’entretinc en la Mancomunitat d’en Prat, prou coneguda, tot i que Joan Bosch sap ficar-se molt bé en el moment i la psicologia d’aquell “discret forjador d’estats”. En canvi, tot i que Domènech i Montaner és un dels grans arquitectes del Modernisme, són pocs els que saben res de l’Hotel Intercontinental, un encàrrec impossible de l’alcalde Rius i Taulet: amb 600 habitacions i 2.000 places, es va fer en quatre mesos al que avui és el Moll de la Fusta, en un terreny inestable i amb un sistema constructiu totalment nou, amb milers d’obrers treballant-hi nit i dia. La premsa de tot el món se’n va fer ressò. Després de l’Exposició va ser destruït i pràcticament no n’ha quedat rastre. El cas de Trueta també ha sigut prou divulgat, però el relat que en fa Joan Bosch és d’un gran detallisme i impacte emocional, una fantàstica aventura humana, també amb repercussions internacionals. La història de Bonaplata no es queda curta: importar la Revolució Industrial de Lancashire a Catalunya no és cap broma. El vapor Bonaplata, primer de la Península, va començar a funcionar el 1933 al carrer Tallers de Barcelona, el mateix any que al poble de Waltham, a tocar de Boston, arrencava el primer dels Estats Units.
El llibre acaba amb l’arquitecte Pere Pugès i quatre amics engegant l’estiu del 2009, a través d’un sistema informàtic que garantia l’anonimat dels participants, la xarxa MxI (Moviment per la Independència), formada per quaranta personalitats elaborant un document que seria el germen de l’ANC.