Fins ara, l’editorial Arcàdia ha estat un dels referents indiscutibles de l’edició d’assaig en català i castellà de l’última dècada. Fundada el 2004 per Montse Ingla, Antoni Munné i Antonio Ramírez, des de llavors ha publicat llibres de George Steiner, Zygmunt Bauman, Giorgio Agamben, Hans Magnus Enzensberger, Carlo Ginzburg, Martha C. Nussbaum i, recentment, Jordi Llovet. “Quan vam començar no ens passava pel cap la literatura infantil -admetia Antoni Munné aquesta setmana, durant la presentació dels tres primers títols de La Meva Arcàdia, destinada a lectors d’entre 6 i 12 anys-. La Montse va estar treballant durant anys en un gran grup editant literatura infantil. Un temps després de deixar-ho vam tenir una idea complexa que ara dóna els seus primers fruits: engegar una col·lecció per a nanos però amb alguna relació amb el que fèiem abans”.
Les tres primeres novetats de La Meva Arcàdia mostren aquest vincle amb la feina que han fet fins ara: “Cada llibre conté la reflexió velada sobre alguna idea que està vinculada més o menys directament amb la història”. L’últim violí, d’Anna Manso -i il·lustrat per Gabriel Salvadó- explica fins a on podem tensar la corda i en quin moment hem de dir prou. El mirall, de Jaume Cela i Juli Palou -il·lustrat per Cristina Losantos- es pregunta per la por que ens impedeix reconèixer l’altre. I Les mans de la Blanca, de Meritxell Martí -il·lustrat per Xavier Salomó- posa sobre la taula la importància de la reparació i la reutilització en un món dominat per l’obsolescència programada.
“No busquem temes existencials: pensem en el que afecta el futur de la societat -explica Ingla-. Els primers llibres de La Meva Arcàdia neixen per encàrrec, però a partir d’ara la col·lecció serà més espontània”. Dels seus anys de contacte amb el món infantil i juvenil des de Cruïlla, que pertany al grup SM, Ingla n’ha tret diverses conclusions: “¿És important que els nens llegeixin llibres a qualsevol preu, és a dir, qualsevol cosa? La meva resposta és no. Crec que, si volem incentivar la lectura, qualsevol cosa no val. És per això que La Meva Arcàdia vol proposar una col·lecció de literatura de qualitat”.
Pensadors de renom
Els tres primers títols mostren que l’aposta d’Ingla i Munné és forta. Al maig arribarà un llibre de Flavia Company i un de Josep Maria Fonalleras, i a la tardor un d’Antoni Dalmases. “El nostre lema és «Fem el que volem», però som una editorial petita i, en principi, publicarem entre quatre i sis novetats cada any”, sintetitza Ingla. Un detall que encara prestigia més la col·lecció és que cada llibre de La Meva Arcàdia ve avalat pel comentari breu d’un pensador: el d’Anna Manso conté un text de Ferran Sáez Mateu, el de Jaume Cela i Juli Palou, un de Marina Garcés, i el de Meritxell Martí, un d’Arcadi Oliveres. Gregorio Luri escriurà sobre la novetat de Flavia Company, i Zygmunt Bauman -“tot un luxe”, admeten els editors- sobre la de Fonalleras.
“De moment, l’acollida dels llibreters ha estat excel·lent. El repte és trobar el lloc en el mar de llibres actual, en què no es distingeix entre qualitat i precarietat”, diu Ingla. Tant els autors com els il·lustradors dels tres primers títols se senten satisfets per haver pogut treballar amb tanta llibertat. “Durant una època hem estat massa literals. Toca tornar a la literatura!”, exclama Meritxell Martí. Els il·lustradors han tingut el repte afegit d’il·lustrar en blanc i negre: “És una decisió voluntària de l’editorial -explica Munné-. Sembla que si un llibre no té dibuixos en color ens avorrim. Volem recuperar l’esperit auster del blanc i negre”. Havent convençut escriptors, il·lustradors i llibreters, l’únic que queda a la col·lecció de La Meva Arcàdia és guanyar-se el cor d’un bon grapat de lectors.
