Les últimes dades del ministeri de Cultura d’Espanya han certificat la distància sideral que hi ha entre les noves editorials independents i els grans grups. Com més temps passa i la indústria editorial més intenta recol·locar-se en el mercat (la crisi i la baixada de facturació han portat uns nous hàbits que han vingut per quedar-se) més es fa palès que sembla que parlem de dos mons dedicats a produir productes diferents. Les grans editorials no només no aturen la bombolla productiva, sinó que l’augmenten. La sobreproducció és gegantina, injustificable si no és perquè darrere hi ha la cursa del grup editorial per no enfonsar-se: amb els mateixos diners, fem més i més llibres (menys promoció, pagar avenços de misèria als autors, reduir els traductors a productors explotats, externalitzar tot l’externalitzable…) a veure si l’encertem.
Menys negoci que mai
L’altra gran dada és la baixada del nombre de llibres per tiratge. La caiguda de vendes fa que no calguin tiratges grans. Però alhora provoca un descens en la qualitat de la cadena editorial: si un llibre s’acaba, contràriament al que s’afirma, no surt a compte fer-ne una edició llampec. I no es fa. De manera que és un peix que es mossega la cua: no faig gaires llibres perquè no hi ha demanda, però no hi ha demanda d’un llibre perquè si el vols comprar no el trobes. En resum, tenim més nombre de llibres que mai davant d’un nombre de lectors-compradors més petit que mai.
Les editorials petites i mitjanes, menys subjectes als vaivens de la prospectiva econòmica dels grans grups, poden controlar millor i més de prop el negoci. La seva actuació és exactament la contrària: els grans grups, el 2015, van publicar un 10,4% més de títols! Per contra, les petites i mitjanes editorials han reduït el ritme de publicacions en un 2,5% i un 1,3% respectivament. Però igualment anem de cara al col·lapse, en els dos sentits de la paraula, el que ridículament imita l’anglès i vol dir “una cosa que es desploma” i en el sentit correcte “una cosa que arriba al màxim de tensió i peta”. Estiguem a l’aguait perquè no podem oblidar una cosa: les editorials independents està molt bé que hi siguin, però només haurien de ser complementàries dels grans grups, que és imprescindible que continuïn existint.
