EL NOM, EL MÓN
Llegim 07/06/2014

Marina

i
Silvia Soler
2 min

No hi ha etimologia més clara i bonica que la d’aquest nom. Marina vol dir que ve del mar. Així de senzill. Si hi voleu afegir encara un plus, és un nom que té relació amb l’art, perquè, com sabeu, de les pintures que representen el mar en diem així, marines. Escenes de navegació en alta mar, cales amagades entre pins, unes barques a la sorra, dones que sargeixen xarxes, veles blanques.

I, en canvi, quan busquem la història de santa Marina ens trobem amb una de les llegendes més recargolades de tot el santoral catòlic. Situem-nos a la vila de Balcagia, a Galícia, l’any 119. Allà hi residia el governador romà de Gallaecia i Lusitània, anomenat Lucio Castelio Severo. La seva dona, Calsia, va quedar-se embarassada quan el seu marit era lluny de casa i, tement ser repudiada per adúltera, la dona va decidir que, quan nasqués la criatura, se’n desfaria. Però heus aquí que va arribar el dia del part, i que el part va ser múltiple. Casia va donar a llum nou nenes! La partera encarrega a la seva minyona, Sila, que les tiri al riu, i la pobra dona, incapaç de complir el terrible encàrrec, va repartir les criatures a diverses cases de famílies amigues.

Anys després, el governador va saber que aquelles noies, educades en la fe cristiana, eren les seves filles, i va provar de fer-les renunciar a la fe, sense èxit. Tres de les nou germanes, pel cap baix, acabarien com a màrtirs cristianes: Liberata, Quitèria i Marina. Aquesta darrera va ser decapitada i el seu cap, en caure, va botar tres vegades a terra. En aquests tres llocs hi van sorgir tres deus d’aigua, que són conegudes com Augas Santas. Les fonts encara existeixen i els pelegrins les visiten perquè creuen que tenen poders curatius. A Galícia hi ha una gran devoció per santa Marina, que és patrona de molts pobles que celebren la seva festa, el dia 18 de juliol.

Però deixem les històries-llegendes del santoral i les noies decapitades... i tornem a l’origen del nom. Marina, que ve del mar. Només de dir el nom sentim l’olor d’algues i notem la sal a la pell.

stats