Crítica
JOAQUIM ARMENGOL

John Cheever, entre la carn i l’esperit

'Cartas' de John Cheever. Radom House. Traducció de Miguel Temprano. 384 Pàg / 22,90 €.

John Cheever, entre la carn i l’esperit Zoom

John Cheever (1912-1982) va escriure alguns dels contes més memorables de la literatura nord-americana, relats tan extraordinaris com El nedador, La ràdio enorme o l’inoblidable Adéu, germà. Amb això n’hi ha prou per col·locar-lo al cim dels grans escriptors del segle XX, però també és autor de cinc novel·les i d’uns Diaris excepcionals, publicats a títol pòstum. Literatura Random House recull, en un volum magnífic, una recopilació reveladora de les cartes que l’escriptor va escriure al llarg de la vida. Un volum que esgarrifaria el mateix Cheever si el veiés publicat; en més d’una ocasió havia suplicat al seu fill Ben que fes cendra la seva correspondència. Però els fills, com bé sabem, desobeeixen amorosament els pares.

“El meu pare era un home de contradiccions enormes i fonamentals. Era un adúlter que escrivia amb eloqüència a favor de la monogàmia. Un bisexual que detestava qualsevol indici d’ambigüitat sexual”, diu Benjamin Cheever, paraules que trobareu al pròleg d’aquesta correspondència, que és la crònica vital i descarnada d’una personalitat paradoxal, o sigui, la d’un farsant talentós i extraordinari. Les cartes il·luminen l’obsessiva foscor dels seus Diaris i complementen la biografia de Scott Donaldson, la de Blake i les memòries de la seva filla Susan. Estan plenes d’humor, foc i humanitat i ajuden a resseguir les passes del narrador al llarg dels anys i a comprendre l’home que amaga l’escriptor. Una vida prou insípida si voleu, però que il·lumina algunes zones obscures i inquietants que acaben donant sentit a una obra i a una existència dedicada a la literatura.

Una personalitat escindida

A Cheever, l’anomenat poeta de les zones residencials, li va costar molt guanyar-se l’estimació popular, tot i començar a publicar relats a The New Yorker ben aviat. De fet, no ho va aconseguir fins als últims anys de la seva vida, quan va guanyar un Pulitzer, el National Book Critics Circle i l’American Book. Cheever -com descobrireu-, era un supervivent que havia passat per diversos inferns: d’una banda, l’alcoholisme i el conflicte interior provocat per les pulsions homosexuals i una substancial promiscuïtat bisexual dins d’una família rutinària; de l’altra, el fet de viure sota el pes real d’una manca d’autoestima perpètua com a narrador, a l’ombra d’amics escriptors molt rellevants i que considerava millors que ell, com l’admirat Saul Bellow, William Styron o Philip Roth, a qui va ajudar. La pugna amb John Updike, per qui experimentava un incomparable i ambivalent sentiment d’amor i odi, va ser la més dura de totes. És colpidor comprovar que, igual que alguns dels protagonistes dels seus contes, Cheever patia l’habitual disparitat entre la persona social decorosa i la corrupció interior que la contradiu.

A banda, pròpiament, de l’apassionant correspondència, la meravella del llibre és que està construït a còpia de retalls, petits comentaris del fill de Cheever que encapçalen les cartes per informar el lector i contextualitzar-les. De fet, són uns textos que retraten amb ironia i humor una vida anodina de classe mitjana: sens dubte és el pòsit biogràfic i l’avançada que nodreix els relats i novel·les de l’escriptor. Podeu llegir el volum com una biografia íntima per esbrinar què ocultava Cheever entre la carn i l’esperit.