MadridJames Ellroy mirava per la finestra de la seva oficina a Los Angeles, un dia qualsevol, fa més de dos anys i mig, quan el va assaltar "la imatge d'uns joves americans d'ascendència japonesa, amb mirades tristes, que eren conduïts a un camp d'internament".

La imatge no és del tot inventada, forma part de la història més fosca dels Estats Units, després del bombardeig de Pearl Harbour, i va ser l'espurna que va empènyer l'autor de 'L.A. Confidential' o 'La Dalia Negra' a escriure el seu nou llibre, 'Perfidia', carregat de violència, racisme, corrupció i traïcions. Tots els ingredients de les novel·les del "gos demoníac" de la literatura negra americana tornen a fer-hi acte de presència. Es tracta del primer volum del que serà un nou quartet, ambientat a la seva ciutat natal durant la Segona Guerra Mundial, entre 1941 i agost de 1945.

"No sóc autor de novel·la negra, sempre he estat un novel·lista històric. En diuen novel·la negra, però s'equivoquen", afirma l'escriptor, que no té inconvenient a mostrar obertament l'ambició i la voluntat d'escriure grans històries.

Grandiloqüent i obsedit amb la perfecció

"Tinc menyspreu per allò fàcil, pel minimalisme i les petites obres d'art. M'agraden les novel·les de moltes pàgines –'Perfidia' en té més de 700–, les grans simfonies de Bruckner o Mahler i estic obsessionat amb la perfecció", diu. 'Perfidia', que rep el nom del bolero que van immortalitzar Humphrey Bogart i Ingrid Bergman a 'Casablanca', rescata personatges que apareixien a 'La Dalia Negra' –duta al cinema per Brian de Palma– i en altres novel·les del quartet original, però també de la trilogia 'Underworld', que barreja ficció i realitat política dels Estats Units entre 1958 i 1972.

"La meva intenció és crear una història contínua i fictícia de la meva ciutat i del meu país, entre 1941 i 1972", explica l'autor.

L'acció en aquesta última novel·la, que ara publica a Espanya Random House, transcorre durant 23 dies de desembre del 1941. El primer dia, una família japonesa, els Watanabe, apareix assassinada al seu saló enmig d'un bany de sang. El segon, els japonesos bombardegen Pearl Harbour.

Viure en el passat

"Visc en el passat, sempre ho he fet, des que era una criatura. Visc a l'era anterior al meu naixement, i visc en la meva imaginació. Mai he fet servir un ordinador, no tinc mòbil, amb prou feines vaig al cinema ni veig la tele. M'agrada seure en la foscor i imaginar històries", explica.

La primera imatge de 'Perfidia' va ser la d'aquells japonesos malenconiosos al carrer, però altres vegades la inspiració pot venir d'una fotografia. "Recordo una foto a la revista 'Life' d'una dona morena, d'uns 30 anys, era el mes de la victòria sobre el Japó, agost del 1945. La dona saluda un camió de soldats americans que avança pel bulevard a Los Angeles. He pensat diàriament en aquesta dona durant 50 anys".