Setmana del Llibre en Català. Esplanada de la catedral. Moltes senyores madures per escoltar Eduardo Mendoza. Potser perquè la mitjana d'edat és alta, el llibre central de l'esdeveniment és La ciudad de los prodigios (Seix Barral, 1986). Mendoza admet que no recorda gaire la novel·la, són els lectors que li fan memòria. Sí que recorda que va escriure l'obra sobre la Barcelona del 1888 des de Nova York, on aleshores vivia. La distància li donava una perspectiva que potser no hauria tingut des de Barcelona. Mendoza riu quan evoca les visites dels seus amics catalans. "N'hi havia que em demanaven que els anés a recollir a l'hotel perquè no s'atrevien a sortir sols al carrer. «És que hem vist un negre», em deien. També n'hi havia que no volien agafar el metro perquè els havien dit que era perillós. I jo responia que sí, que era molt perillós i que per això era ple de gent".
Sobre Sin noticias de Gurb (1991), Mendoza va confessar que l'elecció del comte duc d'Olivares per ser posseït pel comandant alienígena no té cap explicació. "Potser és que recentment havia vist el quadre d'Olivares", referint-se a la pintura de Velázquez. La trobada va acabar amb el contingut més sucós que va aportar Mendoza: els seus inicis literaris, com a autor teatral. "He tingut una relació molt estreta amb el teatre. El meu pare n'era un enamorat. De petit em duia a veure coses estranyíssimes". La primera traducció de teatre la va fer amb 15 anys. Curiosament, les primeres creacions van ser en català. De fet, Mendoza estava tan enamorat del teatre que es va apuntar a una companyia. "Em van fer fora perquè ho feia fatal". La seva primera creació estrenada, Restauració (1989), va ser un èxit. La va escriure per a Rosa Novell. L'actriu, present a l'acte, ho va explicar: "Em van presentar Mendoza i sense pensar-m'ho li vaig demanar que m'escrivís una obra. I va dir que sí". El seu teatre posterior a Restauració , segons el mateix autor, va ser oblidat sense pena ni glòria. Menys les traduccions, encara vigents. Mort d'un viatjant , d'Arthur Miller, va ser representada fa uns anys al Lliure.
