Búnquer de llibres (Lluís-A. Baulenas)

Les persones del segle XXI són les més individualistes de la història. Almenys, les dels països occidentals. Ens creiem lliures i no ho som. Però tampoc som babaus i, inconscientment, aprenem a pactar amb nosaltres mateixos els graus de cessió de “sobirania” personal. Vet aquí la gran paradoxa, l’home té les possibilitats més grans d’eixamplar la seva independència, la seva llibertat, i alhora està més exposat que mai a la manipulació total. Doncs bé, vet aquí que aguanta amb força inesperada el remei ideal, el de sempre, el de tots els temps: llegir. ¿I quin n’és el principal benefici? Precisament l’enfortiment de la privacitat. Ningú pot manipular el que llegeixes. A veure, ja sabem que quan ens enfrontem a un text ho fem amb totes les nostres circumstàncies personals. És a dir, que la manipulació potser la portem dintre nostre. Però en qualsevol cas, una lectura com Déu mana ajuda a reforçar el sentit d’independència, la sensació que, malgrat tot, encara hi ha un espai a la vida -cada cop més petit, és cert- en què podem ser nosaltres al 100%. Vet aquí la lectura com a resistència, la literatura búnquer. Ja n’hem parlat alguna vegada. Llibres com papallones I després, dins del búnquer, la papallona: la necessitat de ficció. S’atribueix a Josep Pla la frase que qualsevol que continuï llegint novel·les a partir dels 40 anys és un immadur. Potser té raó, però la immaduresa, que lliga amb la irracionalitat, és el que permet que bona part de la població continuï més o menys sana mentalment. N’hi ha que no estem a l’altura de les frases de Pla, però deixem que la novel·la ens distregui de la vida d’una manera honesta, de tu a tu, no t’enganya. Només així s’explica que, després d’haver-la matat tantes vegades, la novel·la continuï més forta i viva que mai. En paper o via electrònica, els llibres de ficció són imprescindibles. D’acord, no som herois, no podem viure tancats dins del búnquer, és impossible sostreure’s a les influències de l’entorn, però almenys, gràcies a la vivència de la lectura, tenim més armes per enfrontar-nos-hi. I gràcies a la ficció, per fer-ho de manera intangible, com els coloms d’un mag, que ara hi són i ara ja no hi són. I a qui no li agradi, que s’hi posi fulles.

Búnquer de llibres

Més continguts de llegim

Albert Forns: "La majoria de dietaris que hem llegit són els dels homes que han ostentat el poder"

Columna publicarà un llibre de relats amb inèdits de Carlos Ruiz Zafón al novembre

Retalls de vida

Un viatge als orígens del llibre que ha fascinat els lectors

Un escriptor viatger i amic dels cactus

Conjurar la pèrdua

Dante censurat

Al final, el que pagant canta, ¿és sant Pere o Sant Pere?