No passaria res si moltes biblioteques particulars d’avui dia desapareguessin, perquè són plenes de foteses, a jutjar pel que va comprar tanta gent el dia de Sant Jordi. Però no es pot dir el mateix de la fabulosa biblioteca d’Alexandria -creada al segle III aC per Ptolemeu I Sòter (“salvador”) i per Demetri de Falera, i dirigida per savis tan importants com Eratòstenes, Cal·límac i Apol·loni-, que va ser fruit no d’una, sinó de reiterades destruccions.
L’any 47 aC, en entrar Juli Cèsar a la ciutat per conquerir-la, va disparar foc sobre els magatzems de la famosa biblioteca, i en va destruir bona part dels fons. Va ser reconstruïda, encara que no va assolir mai l’esplendidesa que havia tingut quan era plena de rotlles manuscrits amb el bo i millor de la ciència, la història, la literatura i la filosofia antigues. L’any 270, una colla de coptes fanàtics -Déu n’hi do dels cristians, de tant en tant: només cal recordar les croades medievals o les malifetes dels catalans en terres sicilianes-, bo i considerant que aquells manuscrits eren contraris a la seva religió, van incendiar una altra vegada la biblioteca. L’activitat que hi havia va quedar seriosament tocada, però l’edifici es va conservar i algunes quantes coses de valor van salvar-se; no, per exemple, les tragèdies sabudes, però perdudes, d’Èsquil o de Sòfocles.
Però el pitjor encara havia de venir. Quan les tropes del califa Omar (581-664) van prendre la ciutat d’Alexandria l’any 641, es van passar sis mesos, sis, cremant els manuscrits que s’havien salvat de les dues destruccions anteriors, per mantenir -fixeu-vos-hi bé- els quatre mil banys públics de la ciutat: nets, segur que hi anaven; cultivats, potser no. Es veu que Omar, quan li van preguntar què s’havia de fer amb aquella biblioteca, va respondre això que segueix, molt conegut: “Si els llibres contenen la mateixa doctrina que l’Alcorà, són una repetició i no serveixen per a res; si no estan d’acord amb la doctrina de Mahoma, llavors és millor destruir-los”.
Així es va consumar -com consumeix el foc- la destrucció del centre cultural més important del món clàssic, juntament amb el museu de la ciutat, que es va salvar comparativament: la pedra no crema com el foc, com saben bé, ai las!, els detractors de la Sagrada Família de Gaudí, i encara més la dels seus arbitraris continuadors. L’any 2002 es va inaugurar una nova, fastuosa biblioteca a Alexandria, i ara només és qüestió d’esperar que la cremin una o altra mena de bàrbars.
