Aquesta setmana ha passat per Barcelona l’escriptor alemany Bernhard Schlink (1944) per parlar de la seva darrera novel·la, Mujer bajando una escalera (Anagrama, 2016), una delicada història de possessions i pèrdues, de repàs vital. És de celebrar que contràriament al que passa amb altres autors estrangers, l’editorial continuï fent-ne un seguiment. Schlink és un escriptor subtil, sentimental i alhora realista, molt en la línia de la seva formació com a jurista. Ens agrada perquè és un escriptor que no ha volgut deixar-se encasellar i que, a més, se n’ha sortit. El vam conèixer com a autor de novel·la negra amb el seu curiós detectiu Selb, amb el qual, sens dubte, va explotar la seva experiència com a jutge. La gran característica d’aquest detectiu que es bellugava per l’Alemanya unificada de principis dels noranta era la seva edat. Selb fa de detectiu amb setanta anys. D’aquesta manera s’unia a la llista de protagonistes de novel·la negra amb diferents tipus de mancança (atenció, considerem la vellesa una mancança, en teoria, per a una professió perillosa com la de detectiu de novel·la). Selb treia el màxim rendiment als seus setanta anys, ho feia valdre a favor, era astut, irònic, sorrut, amb problemes per acceptar el pas del temps i convertia la mancança en avantatge… tot i que més d’un cop acabava llençat de cap al riu.
NOVETATS D’ALEMANYA
Gràcies al septuagenari Selb tenim un panorama ben esmolat de la nova Alemanya. Va ser un gran detectiu, va tenir molt d’èxit. I llavors, el seu autor va decidir que ja n’hi havia prou. Va optar per jubilar Selb definitivament després de quatre lliuraments. Per als qui havíem seguit Selb des del principi ens va saber greu. Després no tant, en vista de les grans novel·les que ens ha anat deixant. La més coneguda de totes és, sens dubte, El lector (1997), esdevinguda, ara ja, un clàssic modern. I després, l’extraordinari llibre de relats Amors en fuga (2006), o una altra gran novel·la, El retorn (2007), una història amb un argument imaginatiu on Schlink s’endinsa sense por en els horrors viscuts pel seu país en el segle XX.
Una gran notícia, doncs, que Anagrama continuï amb Schlink, que tenim prou ben representat en català (a Columna) i el qual convidem a llegir amb entusiasme.
