Llegim 21/12/2013

Auca del fati català, antifeixista i humà

i
Marina Espasa
3 min

Amb tots els respectes per l'auca que va editar la Generalitat republicana el 1937, necessito modificar-ne subtilment el títol per intentar transmetre ni que sigui una mil·lèsima part dels atacs de riure que he tingut llegint aquesta novel·la. Un llibre divertit: no n'hi ha pas tants.

No sabria per on començar a posar exemples: per la Fundació per al Diàleg entre Tips i Afamats, potser. O pels Magnífics Diputats, la Junta de Braços Caiguts o "l'antiga sex symbol basca i alhora universal de les teresianes de Ganduxer". Per la inauguració -amb flash mob inclosa- d'un "contenidor cultural" de ciment armat en ple centre del Raval, al costat d'un hotel circular del qual el protagonista anuncia la voladura controlada. O pels cicles de cinema de putes, cinema de nens, cinema de dones grans i cinema d'homes grans que s'haurien de programar al "contenidor cultural" i on es convidarien, de manera successiva i "de gorra", les putes, els nens, les dones i els homes grans del barri. I tot, sota la mirada perplexa del Gran Edil i del Lúcid Conseller. O per un Baltasar Porcel de malson que s'esgargamella en una platja: "Deixem Faulkner, deixem Faulkner! Cal fer una novel·la zen!"

Un plat d'escudella barrejada

Tot això no és cap deliri. O sí, però aquesta és la gràcia: Jòdar ha col·locat una lent molt deformada, pantagruèlica i grotesca, entre ell i el món, i ens ha servit un plat d'escudella barrejada. Fragments de teatre, relats dins de relats, veus i llengües alternades... Com si es tractés d'una revisió del Manuscrit trobat a Saragossa -de Jan Potocki-, tot fa brou i tot lliga, i tot són miralls ben col·locats, de manera que, a mesura que la lectura avança, les peces del pastitx van encaixant. Un dels protagonistes, en Ximo Ximoi, viu en un terrat del Raval i observa la vida a través d'un telescopi. Pesa gairebé tres-cents quilos, és una massa informe, una acumulació de greix i purulències, i es desplaça en plataforma hidràulica gràcies a un equip de bombers que el baixa del terrat com si fos l'àngel de l'Anunciació. O el Papa, tant se val.

Un 'bestseller' de qualitat

En Ximo té un veí que es diu Gabriel Caballero (els lectors de Jòdar ja entendran que és el protagonista de la trilogia L'atzar i les ombres ) i que és escriptor. Ah! El llibre és ple de dards enverinats que faran les delícies del sector llibresc: la visita a l'editor que li reclama "un bestseller de qualitat", la referència a "l'èxit provincià" o els intents de redactar alguna cosa que pugui "enganxar tothom" són càrregues de profunditat contra un cert tipus de literatura que ha ocupat l'espai central de la cultura i ha enviat els escriptors "purs" o suposadament "elitistes" als marges o al soterrani, precisament on viu en Caballero. Les històries que li explicarà Ximo Ximoi li serviran per anar engiponant un relat de relats, o potser per reviure, perquè no està del tot clar que en Caballero no sigui un fantasma. La informació entre tots dos circula gràcies a l'Home Prim, que aquest segur que és un esperit, i li dicta els somnis a cau d'orella a en Ximo. Un Home Prim molt ben informat sobre l'estat de la literatura catalana, d'altra banda. I si no s'ho creuen, tornin a llegir l'última frase del primer paràgraf.

No tot és valleinclanisme, però. Hi ha moments més secs, fins i tot aspres. Hi ha una illa atlàntica que funciona com a refugi i com a quimera, i que apareix fotografiada diversos cops, com en els llibres de Sebald. I hi ha la paraula "fati", que ja sembla d'una altra època, com l'antifeixisme o la humanitat, ai. No ho dubtin: és un dels llibres de l'any.

stats