El fenomen de la novel·la negra és extraordinari. I ben segur que a hores d’ara, tant en l’àmbit local nostre (la bona acollida del gènere en català és inqüestionable) com en l’internacional, ja deuen estar en marxa uns quants estudis al voltant de l’èxit de la proposta. La qüestió és que es tracta d’un raig que no s’acaba. És evident, per exemple, que la implantació i l’èxit de la novel·la negra o de misteri en els països escandinaus del nord d’Europa (i hi afegiríem Islàndia) dona com a resultat un tant per cent altíssim d’autors de novel·la negra per càpita. No traguem conclusions precipitades a partir d’aquesta realitat: si fos cert que països com Noruega, Dinamarca o Suècia xalen amb la novel·la negra quan es tracta de llocs d’allò més civilitzats, arribaríem a la conclusió que precisament per això, perquè no hi passa res, sorgeixen autors que volen anar a la contrària. Però esclar, llavors un país com Suïssa hauria de vessar autors de novel·la negra pels quatre punts cardinals. I molt ens temem que tret de Friedrich Dürrenmatt la cosa no ha donat gaire de si.
Això és un no parar
Ara mateix acaba d’aparèixer una autora sueca nova més (no esmentarem la nòmina d’autors escandinaus negres per no deixar-nos-en cap) que, de nou, ha aconseguit un èxit extraordinari. Segurament serà el començament d’una llarga i fèrtil dedicació al gènere. Es tracta de Stina Jackson (Skelleftea, 1983), que acaba de publicar Carretera de plata en castellà, a RBA, en traducció d’Elda García-Posada. És una novel·la amb un punt de psicologisme entorn de la desaparició de noies en una carretera determinada del nord de Suècia. Com a bona novel·la negra fa una radiografia acurada de la societat sueca de la zona, una àrea rural, poc poblada, molt tradicional, amb gent estrafolària. I com a bona novel·la, en general, tracta el tema clàssic dels nouvinguts, que arriben per destarotar l’estat de coses. S’hi afegeix la figura patètica d’un pare embogit que no es resigna a donar per perduda la seva filla davant la inoperància de la policia local. Veurem si Stina Jackson és una més en aquesta nòmina d’autors nòrdics. Per ara, i ho anunciem per als fanàtics del gènere, Carretera de plata no està gens malament.