Només cal creuar el 40% estadístic de persones que admeten no llegir mai ni un llibre (la darrera xifra del Centre d’Investigacions Sociològiques) amb la facturació per Sant Jordi, que no deixa de ser esplendorosa. La deducció és simple: una part importantíssima de compradors, una de dues, o guarden els llibres comprats als prestatges o, amb molt més bon criteri, els regalen. És com La Marató de TV3. Un cop l’any -i que duri- pots fer una donació i sentir-te’n ben orgullós. Per Sant Jordi, igual: més que comprar un llibre, és com si fessis una donació al món editorial, però amb el factor afegit positiu que, si el regales amb la rosa, tens un plus de satisfacció personal. No ho critiquem. Al contrari. Tenir la tradició de comprar un llibre és bo. I tal com ja hem dit alguna vegada, és molt millor que per Sant Jordi la tradició marqui comprar un llibre i una rosa.
Un fuet de Vic i una rosa?
Perquè es tracta d’una tradició moderna, senyores i senyors, inventada. ¿I si ens hagués agafat per regalar un fuet de Vic i una rosa? L’alimentació física (amb un producte nostrat) al costat de l’alimentació poètica i de l’ànima! Per sort per al món del llibre, no va ser així. Això augmenta la lògica de la definició de la diada santjordiesca com a dia del llibre. És a dir, de l’objecte llibre, no de la literatura, només. Però no passa res, relaxem-nos: per Sant Jordi es pot vendre de tot. Una tifa realista plastificada dins d’un envàs que semblés un llibre, i signada per algú conegut, també es vendria per Sant Jordi. De la mateixa manera que fa molts anys una iniciativa de l’editorial Eumo de Vic, tan avançada a la dècada dels 80, venia un llibre ple de roses impreses en pàgines troquelades que podies anar arrencant. Gairebé poesia brossiana. Per Sant Jordi hi ha llibres que no són literatura, llibres que sí que ho són i llibres que se situen en un estadi intermedi. I ja està. És la festa de la cosa llibre. I a partir d’ara, atenció, potser caldrà afegir un complement nominal: “de paper”. És un dels avantatges que el llibre electrònic no ha sabut combatre: el llibre de paper és una cosa que té volum, apta per tocar, per acaronar, per ensumar. I per què no? De cara a l’any que ve, editors, distribuïdors, llibreters: el primer Sant Jordi del llibre electrònic!