Fa uns dies ens va trucar un bioquímic per advertir-nos que parlàvem “del Covid-19” quan, de fet, Covid-19 hauria de ser femení perquè és el nom de la malaltia i no pas del virus. El que diu és exacte: Covid és un terme format pel truncament de coronavirus disease i, per tant -en el sentit més propi-, només es pot referir a la malaltia. El nom científic del virus és el SARS-CoV-2. Els lingüistes dels mitjans en som conscients. Un dels nostres referents és l’ÉsAdir (el llibre d’estil de TV3), que, precisament, ha elaborat amb l’ajut del Termcat un exhaustiu i rigorós Vocabulari del coronavirus.
Passa, però, que un mitjà ha de trobar un punt d’equilibri entre la comunicació i el rigor terminològic. Per aquesta raó, seguint el criteri de l’OMS -i amb l’excepció dels articles científics-, solem dir “el Covid-19”en lloc de dir “el SARS-CoV-2”. L’OMS ho recomana perquè tem que la forma SARS s’associï a una altra epidèmia. Però també és evident que Covid-19 resulta molt més fàcil de llegir que SARS-CoV-2.
La forma “el Covid-19”, referent al virus, la distingim de “la Covid-19”, referent a la malaltia, però hi ha contextos en què totes dues són possibles - “El/La Covid-19 causa 200 morts”- i llavors, seguint l’ús més general, afavorim el masculí.
Els mitjans, a més, necessitem no repetir i, per això, també recorrem a “el coronavirus” o “el virus” -que són hiperònims: com quan diem animal per no repetir gos -. Un altre cas en què comunicació i rigor terminològic no van de bracet.
Al Vocabulari del coronavirus hi trobareu molta més informació. En destaco una distinció que sovint els mitjans també obviem: taxa de mortalitat i taxa de letalitat. Aplicades a una malaltia, la primera ens diu els morts que causa respecte a tota una població, mentre que la segona fa referència als morts respecte al conjunt de malalts d’aquella malaltia. Per exemple, la Covid-19, segons les últimes informacions, té una taxa de letalitat de l’1,4%, però això no impedeix que de vegades també en hi referim com a (taxa de) mortalitat.