Recuperar la tradició a través de Spotify
"Tu que ets tan feminista, com pot ser que t'agradin tant les germanes Brontë o Jane Austen?" L'editora Blanca Pujals ha respost aquesta pregunta desenes de vegades: "Precisament perquè soc feminista, m'agraden. El que ara ens sembla normal, ho és en bona part gràcies a les reivindicacions que van fer elles al segle XIX". Una manera d'ampliar aquesta resposta és escoltar el pòdcast Punkis decimonòniques que l'editora va crear amb la llibretera Carlota Freixenet aviat farà cinc anys. Pujals estava farta de no trobar contingut en català que parlés d'aquestes autores i va pensar que, en lloc de queixar-se, hi posaria remei. Ho va explicar en un col·loqui organitzat per l'escriptor i periodista Pep Antoni Roig a La Setmana del Llibre en Català. El va titular Els pòdcasts i els dies: la literatura catalana a Spotify.
Va ser molt interessant i, a més, molt pertinent, perquè cada vegada tenim més pòdcasts literaris a l'abast. Sospito que devia ser complicat per a ell triar els participants, i una premissa que devia ajudar va ser que els creadors estiguessin al voltant dels trenta anys. Bernat Reher, que encara no els ha fet, representava Mentrimentres, que fa amb Berta Galofré, Joan Rius i Carlos Francesch. Tots quatre estudiants d'humanitats van començar amb la pandèmia. Han celebrat fa poc el cinquè aniversari, i porten més de 400 programes, "on la conversa és molt important". Reher explicava que practiquen una entrevista literària clàssica amb gent que en sap i que els sembla interessant. Paren especial atenció a la literatura catalana, parlen d'autors vius i morts, i resisteixen les pressions editorials: "Ara ja ens coneixen, i segons què no ens ho envien".
La conversa també és important al pòdcast Club Tàndem, que fan Marina Porras i la Juliana Canet, que explicava que totes dues són molt amigues, i que el que fan, bàsicament, és reproduir les seves converses sobre literatura, plenes de referents d'altres àmbits. Està dedicat a clàssics de la literatura catalana del segle XX, i tot i que Canet explica que té una voluntat molt introductòria, també afirma que "no hem de tenir por d'explicar coses a la gent". "Si no ho fem, acabarem sent tots curts de gambals", afegia. Aquest perill tampoc el correreu si escolteu La contracoberta, el pòdcast més recent de tots, un encàrrec de l'editorial Barcino a la periodista Clàudia Rius. Vol acostar-se als grans noms de la literatura catalana, sempre amb un expert i de manera distesa però profunda. Es van estrenar amb Ausiàs March, i l'han seguit Josep Pla i Francesc Vicent Garcia. "Part de la satisfacció de fer aquest pòdcast és que aprenc moltíssim. El to i la manera de fer havien de ser els de l'editorial, tot ho fan amb cura, i valoro molt que no es plantegessin abaixar el llistó", afirma Rius. La periodista defensa que a la gent li agrada aprendre i que no se l'ha de prendre per tonta.
Blanca Pujals explica que hi ha mestres que li han dit que posen el pòdcast als alumnes; li agrada molt saber que són útils, però Reher ho veu d'una altra manera: "Em costa veure-hi una dimensió pedagògica. Jo, al batxillerat, no em posaria un pòdcast. De tota manera, els pòdcasts no ho poden assumir tot. Al final semblarem la mare coratge de Brecht!". Tot no pot ser, però tots quatre ja fan molta feina aportant contingut literari en català i recuperant i posant en valor la nostra tradició literària. A mi, que també m'agrada aprendre, m'ho fan passar molt bé.