El present devastat i la literatura, segons Blanca Llum Vidal
BarcelonaDimarts passat, 10 de desembre, un home va ser detingut a Palma per assassinar la seva dona a ganivetades davant la seva filla petita, de tres anys. Tenia una ordre d'allunyament que no va servir de res. Els mitjans –alguns més que d'altres– es van fer ressò de les escridassades a Carlos Mazón del dia abans, el del funeral per les 222 víctimes de la DANA a València. També van recollir diversos casos relacionats amb la crisi de l'habitatge, com les amenaces a una família de tres dones que ocupen des de fa anys un habitatge d'un fons d'inversió, o la resistència d'un matrimoni, de 76 i 79 anys, que no vol marxar d'on viuen fins que se'ls indemnitzi com toca. A Síria seguien les recerques desesperades de familiars a Sednaya, la presó dels horrors, mentre Netanyahu continuava la seva ofensiva militar sobre el país. A la Franja de Gaza, l'horror no s'aturava.
Dimarts 10 de desembre també es va celebrar a Barcelona la Nit de Santa Llúcia, la gran festa de les lletres catalanes que organitza Òmnium. Una festa que aquest any Blanca Llum Vidal, guanyadora del premi Carles Riba, va demanar convertir en mitja festa en el discurs d'agraïment més lúcid, profund i bonic que he sentit en molt de temps: en temps d'"un present més aviat devastat".
Per això, per si us el vau perdre, aquí teniu les seves paraules:
"Bona nit a tothom. Avui som aquí, a la Nit de Santa Llúcia, a la festa de les lletres catalanes, a la celebració d’aquest art de l’escriure, d’aquest artefacte polític i d’aquest art del llegir que és la literatura i, tanmateix, tot i aquest acte feliç que té una història magnífica, hi ha l’evidència, la realitat de més enllà de la lletra i un present més aviat devastat: no hi ha ni un poema que eviti especular amb un bé de primera necessitat com és l’habitatge, que impedeixi perpetrar un desnonament exprés i sistèmic o que faci del planeta un lloc habitable i no un mercat, i no un infern, i no una trituradora de solidaritat i de vida. Avui som aquí, i no hi ha cap novel·la que aturi la guerra i que imposi un alto el foc permanent, el pas imparable d’ajuda humanitària i la necessitat de reconèixer els altres, els diferents, els que ara neixen i els que se’n van. Avui som aquí, i no hi ha aforisme que assenyali prou bé la gestió criminal d’un desastre climàtic i la vergonya d’una monarquia que fa propaganda en la ruïna i el fang. Avui som aquí, i no hi ha ni un sol conte que reverteixi la creació de misèria, el sadisme social, el ritme d’un món convertit en un abocador i en un instrument de tortura i una economia que ofega, que exclou i que mata. Avui som aquí sabent que la literatura no evita el desastre de la vida material, no fa sobreviure cap bosc, no guareix la violència marcada en els cossos ni repara la desigualtat que s’estén com un fong".
"I com que la literatura és una cosa alliberadora i preciosa que remou, i canvia, i que enlaira i acull, però que no impossibilita del tot i per sempre les temptacions totalitàries, a més d’agrair-vos aquest reconeixement i aquest impuls a no parar i a seguir escrivint per amor a la brega, el que m’agradaria és proposar-vos que aquesta festa sigui mitja festa, perquè entenc que en les meitats no hi ha exaltacions, ni dogmes, ni absoluts, i perquè entenc que en les meitats hi cap el dubte, la crítica, la pregunta, l’esquerda, l’ambigüitat del desig, la contradicció dels orígens, la memòria diversa, allò més sofisticat i salvatge dels somnis, el futur que no es tanca, l’amor que no estreny i la paraula més lliure".