Nacionalisme i cosmopolitisme

BarcelonaPer tenir les idees clares sobre qualsevol cosa, no hi ha res millor que estar informat. I per estar informat, no hi ha res millor que llegir llibres bons sobre la qüestió que ens preocupi, aquella sobre la qual no tenim les idees del tot clares o les tenim sotmeses als sentiments.

Per això seria aconsellable que algun editor del país fes traduir i edités l’antologia que John Hutchinson i Anthony D. Smith van fer sobre el nacionalisme: Nationalism (Oxford Readers, 1994). No és que porti articles a favor o en contra del nacionalisme, sinó que els porta tots per aclarir una qüestió que resulta molt complicada, més encara en el nostre cas per manca d’un exèrcit o d’un centre financer autònom de gran potència. Hi surten articles molt lluminosos, des del famós “Què és una nació”, de Renan, fins al de Daniel Horowitz, “La lògica de la secessió”, passant per textos ja prou coneguts de Max Weber, Eric Hobsbawm, Benedict Anderson (“Les comunitats imaginades”) i Edward H. Carr, tots historiadors de gran categoria, gens dogmàtics.

Hi ha un article especialment interessant –si es vol entendre el binomi capital-comarques, o Barcelona-Catalunya–, que és el de John Breuilly, “The sources of nationalist ideology”. L’autor hi explica la inevitable confrontació, força evident –punyent i tot, en el nostre cas–, entre la idea del cosmopolitisme i la del nacionalisme.

El cosmopolitisme és una idea il·lustrada, que va culminar en la Revolució Francesa i en la teoria política de Kant; el nacionalisme, que és una idea o una pruïja posterior, tirant a romàntica, es va encetar amb Vico, Fichte i Herder, i va culminar en les ideologies nacionalistes més amables –les del segle XIX– i les més fanàtiques –les del segle XX–. El cosmopolitisme és un ideal tan ideal com el nacionalisme, perquè està basat en la idea genèrica de la humanitat. El nacionalisme està basat en els senyals d’amistat, de llengua i de benentesa —i, en el millor dels casos, d’unitat religiosa— que es donen en una comunitat: com ara una tribu de moltíssima gent.

Això sí: els nacionalismes tendeixen a reduir el seu camp de visió a les coses de “casa nostra”, i el cosmopolitisme les eixampla envers la idea de la “gran comunitat dels homes”. Sigui com sigui, la qüestió és estar ben informat, molt ben informat, abans de dipositar un vot a favor d'una cosa o una altra.