Lovecraft, un escriptor providencial

Barcelona¿Com passa algú de ser titllat d'escriptor per a incultes a escriptor de culte i, finalment, a convertir-se en una referència cultural? Howard Phillips Lovecraft (1890-1937) és un dels convidats (com a evocació, i fins i tot invocació) en aquesta 40a Setmana del Llibre en Català. Ja fa temps que el llegim, però anys enrere la frontera d'allò que és literàriament admissible amb prou feines arribava fins a Edgar Allan Poe. Encara que fos de Providence, Lovecraft no va sentir mai que el seu camí com a autor fos força providencial.

Però abans cal parlar de Jacques Bergier, un altre maleït. Ucraïnès exiliat a França; membre de la resistència antinazi en la xarxa Marco-Polo; enginyer expert en energia nuclear i en alquímia; posseïdor d'una memòria eidètica, recordava textualment tot el que llegia. Igual que va fer Baudelaire amb Poe, Bergier va ser el primer traductor i divulgador de Lovecraft a França, i també d'aquí va passar a la resta d'Europa. Així mateix, va ser rescatador de Fulcanelli i de Charles Fort quan va escriure amb Louis Pauwels el bestseller internacional El retorno de los brujos. Sempre amb Pauwels, va fundar la revista Planète, i a l'edició espanyola, que es deia Horizonte, Juan Eduardo Cirlot va reivindicar Lovecraft el 1969.

Deu anys abans, Joan Perucho ja havia escrit un relat anomenat Amb la tècnica de Lovecraft. Carismàtic cercador de fets contradictoris i provocador sense interrupció, en una emissió d'Apostrophes Jacques Bergier va sostenir davant un estupefacte Bernard Pivot que els extraterrestres havien participat en la construcció de la Línia Maginot (les fortificacions militars a la frontera francesa). D'aspecte descurat i estrany, calb amb patilles llargues, ulleres gruixudes, cara ampla i nas petit i fort com un bec d'ocell insectívor, quan era al cim de la seva popularitat Hergé el va incloure amb aquesta pinta com a personatge de Tintín a l'àlbum Vol 714 a Sidney. Va morir amb 66 anys, en condicions de pobresa i passat de moda. L'influx de Lovecraft no havia anat en vida seva més enllà d'un grapat d'amics. Va viure poc, 47 anys, i la seva carrera literària va consistir a escriure contes de por per a revistes de quiosc. Opinava que la literatura fantàstica era practicada “per grans escriptors com lord Dunsany i per fracassats com jo”.