L'agonia olímpica

BarcelonaLa paraula agonia del nostre títol ve de la mateixa que definia els Jocs Olímpics a l’antiga Grècia (entre el 776 aC i el 393 dC), que en llengua grega es deien Olympiakoi Agones: les Agonies d’Olímpia. La veu agonia, derivada de la veu grega agon, ha passat a designar, ja fa segles, la lluita més curta o més llarga que un ésser a punt de morir esmerça contra la mort; és a dir, l'esforç o el combat del cos viu contra el poder de les forces negatives que el liquiden.

Als Jocs Olímpics de Grècia la paraula agon posseïa un sentit equivalent, i algunes de les proves de lluita en aquells jocs significaven el triomf d’una vida forta sobre una vida feble, com passava amb les lluites entre gladiadors. Era una paraula relacionada –oh, saviesa grega!– amb el combat dialèctic, verbal, entre dues o més persones: per això a un personatge principal d’una obra de teatre, cine o novel·la, encara se l’anomena protagonista, el que s’hi esforça més, el que més parla.

Els romans van transformar aquesta designació, Agonies Olímpiques, en Jocs Olímpics (Ludi Olympici), i van fer caure l’element més rellevant d’aquelles trobades quadriennals a Grècia. Però la prova que els Jocs d’Olímpia posseïen un valor en part polític (de socialització i preparació per a la guerra), en part merament lúdic i, finalment, religiós, el trobem en la narració homèrica de les competicions que Aquil·les ret a les despulles del seu amic Pàtrocle a l’Odissea: hi tenen lloc carreres de carros, lluita lliure, carreres a peu, llançament de pesos, tir amb arc i llançament de javelina, esports concurrents als Jocs Olímpics restaurats l’any 1896 a Atenes. Allò tenia tot el sentit del món: l’esforç o combat (agon) dels que participaven en aquells jocs era l’equivalent simbòlic de l’esforç (agonia) que el cos de Pàtrocle, o qui fos, havia fet per sobreviure, o feia encara per lliurar l’ànima o el seu record amb dignitat. Ara la cosa va al revés: les marques quasi inversemblants que s’aconsegueixen als jocs semblen una demostració (vana) que els éssers humans triomfarem sempre sobre la vellesa, la decadència i la mort.