04/03/2017

Joan B. Cendrós, quin personatge!

Aqualsevol persona que vulgui entendre per què la Catalunya d’avui té una extraordinària pulsió independentista, li convé llegir la biografia que Genís Sinca ha dedicat a Joan B. Cendrós, El cavaller Floïd (Proa), aquell prohom de les finances i la cultura a qui un dia Boadella va voler ridiculitzar sobre els escenaris i sense el qual avui no existiria ni Òmnium ni el Romea ni el premi Sant Jordi de novel·la, Raimon no hauria debutat a París, Terenci Moix potser no hauria fet carrera d’escriptor i l’ Enciclopèdia catalana s’hauria quedat a mitges.

Sinca ha dedicat cinc anys a reunir documents i testimonis de la vida d’aquest milionari fet a si mateix -a l’estil nord-americà: fill d’un barber i orfe als 20 anys, en plena Guerra Civil-, d’aquest mecenes sovint incomprès -una mica a l’estil Cambó-, d’aquest lector i editor apassionat -a l’estil Pere Quart-, d’aquest viatger infatigable -a l’estil alt executiu del segle XXI-, d’aquest home vehement i espectacular, fins i tot en el vestir -a l’estil americanes i corbates Sala i Martín-, d’aquest bibliòfil i melòman sense parangó... En fi, d’aquest gran desconegut.

Cargando
No hay anuncios

De la mà de Sinca i Cendrós, el lector entendrà moltes coses. Entendrà, per exemple, que en els anys foscos de la dictadura franquista hi va haver qui des d’un principi va donar-ho tot (temps, diners i il·lusions) per salvar la llengua i recuperar la llibertat. Gent molt diversa. Cendrós entre ells, esclar. Entendrà que, dins el catalanisme més radical, fins i tot en aquells anys de lluita unitària hi havia una pluralitat fenomenal: és molt interessant, per exemple, la mala sintonia que Cendrós sempre va tenir amb Pujol, l’únic que va fer fracassar dues vegades algú acostumat a l’èxit (amb Banca Catalana i amb Esquerra Democràtica de Catalunya, el partit que havia creat amb Trias Fargas i Alavedra i que Pujol va acabar engolint); Cendrós, sobretot, mai va perdonar a Pujol la fi de Banca Catalana, amb la qual l’empresari de Floïd va perdre molts milions i va veure com s’embrutava el seu nom. I el lector entendrà, encara, que hi ha gent amb diners, molts diners -Cendrós es vantava sovint de ser “milionari en dòlars”- per a qui els diners no tenen cap sentit si no són per dedicar-los a una causa que el transcendeixi a ell i als seus: en el cas del biografiat, a la causa de Catalunya, la seva llengua i la seva cultura.

El llibre de Sinca és llarg i apassionant. Es recrea en els detalls, en el retrat psicològic del protagonista, però també d’uns quants secundaris de luxe, des de l’esmentat poeta Joan Oliver Pere Quart, a qui Cendrós va donar un modus vivendi posant-lo al capdavant dels segells editorials Proa i Aymà -i de qui emergeixen les contradiccions d’un fill de la burgesia vingut a menys, que alternava amargor i entusiasme sense solució de continuïtat-, fins al també poeta i activista mossèn Pere Ribot, o al creador de l’escoltisme i exiliat Josep M. Batista i Roca, al mateix Pujol, a Ramon Aramon -i la seva entrega absoluta i obsedida a la salvació de l’Institut d’Estudis Catalans-, als també poetes i protegits de Cendrós Blai Bonet i Josep Carner, al mecenes Fèlix Millet i Maristany -pare del Fèlix Millet cleptòman del Palau de la Música, que va embrutar el llegat del seu progenitor-, o a Josep Tarradellas, amb qui Cendrós, a través d’Òmnium, va topar frontalment a París.

Cargando
No hay anuncios

Hi ha moments en què el text es transforma en una novel·la negra, quan Cendrós es fa amic d’un policia franquista, Ramón Jerez; o en un melodrama familiar, quan després de patir un atac de cor ha d’assumir la traïció empresarial del seu cunyat Quique Jorba; o en una novel·la rosa per la relació d’amor amb la seva dona, Rosa Maria Jorba, una nena de la generació Blanquerna, educada en el Noucentisme cívic republicà. I després hi ha perles com els sorprenents epistolaris amb Henry Miller, Neruda o Espriu, o la no menys increïble recuperació per part de Cendrós del testimoni escrit d’un Lorca catalanista.

El cavaller Floïd és, doncs, un magnífic retrat d’època a través d’un burgès atípic, culte i profundament lliure, que en plena dictadura genocida feia gala d’una catalanitat desacomplexada i militant, i que malgrat l’autarquia franquista va aixecar quasi del no-res un imperi empresarial internacional alhora que es dedicava en cos i ànima a una extraordinària tasca de mecenatge cultural.