He acabat el llibre El gen. Una història íntima, de Siddhartha Mukherjee (traduït per Xavier Pàmies amb revisió científica de la traducció de Gemma Marfany, La Campana, 2017). Són 750 pàgines que parlen de genètica, de la història de la genètica, que és com parlar de la història de la humanitat. Diries: aquesta proposta editorial va directament a la biblioteca de la Facultat de Biologia. La informació editorial, però, intenta convence’t del contrari, que el llibre és per a tu, lector de no-ficció amb una certa curiositat. Ep, que són 750 pàgines! L’editorial que s’hi ha embolicat, La Campana, és la mateixa que ha aconseguit èxits importants amb la introducció en català de bestsellers com els del suec Jonas Jonasson o la italiana Elena Ferrante. També és la mateixa que ha decidit no continuar publicant-los perquè li ha semblat que a partir d’un determinat punt ja no tenien la qualitat dels primers. Una editorial amb criteri, doncs. Per tant, te’n pots refiar. Et capbusses dins el llibre de Mukherjee perquè no pots fer-ho d’una altra manera. És com un mar. Captes, assimiles, rumies i surts a fora a respirar. I, tot seguit, t’hi tornes a capbussar. Potser cinquanta pàgines enllà. El llibre t’atrapa i quan arribes al final, després d’una lectura tranquil·la, llarga, que pots compaginar amb altres lectures, la sensació és com quan surts d’aquest mar després d’haver nedat fins a la boia més llunyana i haver tornat a la platja: amarat, amb el cor bategant per l’esforç, però content.
Editors compromesos
Editors compromesosEl dia que es faci la història de la literatura catalana i dels editors es farà justícia amb esforços com aquest, publicats en una llengua com la nostra. I amb els esforços d’altres editorials. Les de tota la vida i les emergents, que circulen amb el cap ben alt i tan segures d’elles mateixes. No ens adonem -o no veiem prou clarament- que la sensació de normalitat que fa el món editorial català és totalment “anormal”. Cap literatura sense estat té el volum ni la qualitat de la nostra oferta editorial. Els editors -però també els escriptors, els llibreters, etc., evidentment-, tothom amb el seu compromís, que és gran, molt gran, i no ho sembla, fem que la nostra literatura, amb el nivell quantitatiu i qualitatiu de les traduccions, sembli la d’un país normal. Fa temps que som independents, aquí.