Francisco Umbral, un nen amb ulleres que va perdre el seu fill

BarcelonaNingú com un dibuixant de ninots, com un ninotaire, pot comprendre Francisco Umbral, perquè la seva obra sencera va sobre l'abisme de l'escriptura, i els dibuixants de còmics viuen en aquesta mateixa negació permanent de tot allò que és seu, tant de manera general com personal. Es llancen cada dia al mateix no-res d'Umbral, anomenat escriptura perpètua, portats per una força absoluta que són ells en carn i ossos. La seva condició l'han transformada en ofici. Lorenzo Montatore és un d'aquests dibuixants i acaba de treure un llibre sobre Umbral titulat La mentira por delante (Astiberri, 2021). A Montatore li passa com a Umbral: és un artista sense gènere. Igual que allò que més interessava a Umbral de l'escriptura era el fet d'escriure, el que Montatore estima més del dibuix és dibuixar. L'un i l'altre pensen amb les mans. "Quan veig el que he escrit, sé el que penso", deia Umbral.

Aquest llibre no és una biografia de l'escriptor, sinó que Montatore ha dibuixat la vida d'Umbral en el sentit en què va escriure la vida de Ramón Gómez de la Serna al seu assaig líric Ramón y las vanguardias. Se sap que hi ha gran presència de Ramón en Umbral. Aquí, el Ramón de Montatore seria Max, i per aquestes pàgines corre l'ombra de Bardín, el personatge del gran dibuixant. Tot i això, Max i Montatore fan camins diferents, venen d'avantguardes artístiques distintes. La de Montatore és la mateixa avantguarda que tant admirava Umbral, la dels anys 20 del segle passat.

Cargando
No hay anuncios

Tono, Bagaría, els futuristes, la moda i la publicitat, fins i tot el Gómez de la Serna dibuixant, tot això forma part del no-gènere de Montatore. Però el que en Umbral és metàfora, en Montatore és sinècdoque. Quan les figures de Montatore tenen mà ja no els cal tenir braços. Aquí es troba la part pel tot. Això passa perquè Montatore és dibuixant i perquè un dibuix consubstancialment és una metàfora. Hi ha tres Umbrals diferents en aquest llibre: el de coll de cigne, el de bufanda i el de corbata. Tots tres són una sola persona, què és l'Umbral amb ulleres, i que és així des de petit. Umbral era un nen amb ulleres que va perdre el seu fill. Només li quedaren les ulleres. I escriure. Això també es veu en el llibre de Montatore.