Fernando Sánchez Dragó, intel·lectual o 'cantamanyanes'?

BarcelonaVa ser Fernando Sánchez Dragó qui va proposar el nom de Ramón Tamames, amic seu, com a candidat a la presidència del govern espanyol arran de la moció de censura presentada a les Corts per Vox, partit amb molta veu –així en llatí– i poc raonament.

El senyor Abascal hauria hagut de malfiar-se d’aquesta proposta, perquè el currículum de l’escriptor que hem dit, això tot sol, mou a tota mena de sospites. És habitual que un home de lletres sigui adés machadià, carnerià adés potser valleinclanesc, com ho és que hi hagi filòsofs que són hegelians i d'altres cartesians, platònics o aristotèlics.

Ara bé: que una persona, com Dragó, es presenti a internet com tot això que segueix, fa alçar les celles: comunista, anarcoindividualista, perennial, amic del xamanisme, l’astrologia, el misticisme, l’hermetisme, els cultes mistèrics, els filòsofs presocràtics, cínics, epicuris i estoics, tots barrejats, el taoisme, el budisme, l’hinduisme, i encara més coses que no transcrivim als lectors d’aquest diari. Només tal amalgama, popurri, samfaina, mescladissa i garbuix d’ideologies, filosofies i religions posa els pèls de punta al més bon jan.

Afegiu-hi que, tan feliç, s’ha deixat anar en públic contra el multiculturalisme, el “bonisme”, el progressisme, les religions monoteistes –molt en especial el protestantisme, religió de gent laboriosa–, la ideologia de gènere, la globalització, el neoliberalisme –aquí més d’un lector deu estar d’acord amb ell–, la postmodernitat, el krausisme –això deu anar contra Ortega y Gasset, el regeneracionisme espanyol i, per escreix, el diari El País–, el positivisme –qui sap si ha llegit una sola pàgina d’Auguste Comte–, la Revolució Industrial –però deu tenir un cotxe fabricat en cadena a l’estil Ford–, l’economicisme –ja ens agradaria tenir accés al seu compte corrent– i la societat de consum. Sobre qualsevol cosa que tingui a veure amb Catalunya, hi està en contra, per descomptat.

Es pot entendre que un intel·lectual, avui, es trobi més o menys desorientat; però practicar aquesta mena de discurs promiscu i poti-poti més aviat fa pensar que ens trobem davant un cantamanyanes però res semblant a un estudiós, un savi o un pensador que mereixi respecte i atenció.

Doncs va ser d’ell la idea de presentar com a candidat a la presidència del govern el més desorientat, avui, senyor Tamames.