Els estralls de la ‘personitis’ en l’‘Acord de Govern’

Com a lingüista m’avergonyeix que l’Acord de Govern estigui tan mal escrit, tan ple d’errades i faltes de cohesió, d’absurditats i incoherències. Diu molt del nivell del país. Però avui em vull centrar en els estralls que fa intentar eludir l’ús del masculí com a terme no marcat de l’oposició masculí/femení. Dic intentar perquè és un tret massa estructural per poder-ne prescindir del tot o perquè, prescindint-ne, no es diguin disbarats. Deixo per al lector la qüestió de fons: per què els polítics que van de progres són tots tan dòcils davant la inquisició indocumentada de la correcció política?

Observo d’entrada com els desdoblaments han deixat pas a la personitis o els noms col·lectius. Si allò era farragós això és ridícul i confús. Però els hàbits triguen a perdre’s. L’Acord parla primer “dels professionals” i, unes línies més avall, “dels i les professionals”. És una alternança que mostra que no el mou el rigor i els principis, sinó la por al què diran. Fins i tot a risc de provocar greus malentesos, perquè no permet saber si un masculí és genèric o específic. No trobo seriós recórrer al masculí genèric i alhora evitar-lo. Parlar, d’una banda, “dels socis de govern” o de polítiques “per al conjunt dels gitanos” -un ús que permet ser clar i concís- i, de l’altra, fer el text enrevessat i incomprensible per evitar aquest mateix ús. A què juguen?

I és la personitis, ara tant en voga, la que aboca a més disbarats. Ho és convertir “els treballadors” en “persones treballadores”. Dos conceptes diferents, com saben prou bé molts empresaris. O evitar “els immigrants” -com si fos un insult- i dir-ne “persones migrades” -que en català vol dir “persones raquítiques”-. O que “els rellogats” siguin “persones rellogades”, com si les lloguessin. O que “els refugiats” esdevinguin “persones refugiades”, tot i que sovint encara busquen refugi. O parlar de “persones candidates”, “persones joves”, “persones tècniques”, etc. Però la palma se l’endú “dones i persones menstruants”. Per no excloure les dones que no se’n senten, les exclou totes del col·lectiu persones.