Edgar Morin, visqueu molt anys!

Fa pocs dies Edgar Morin va fer cent anys, amb el cap tan clar com sempre. És i ha estat un dels grans sociòlegs de l’escola francesa, al costat dels ja desapareguts Jean Baudrillard i Pierre Bourdieu. En una línia semblant a la d’aquests, Morin ha estat sempre un lliurepensador –això li ve de la seva passió per la filosofia i la literatura franceses del segle XVIII–, un antifeixista i, en termes encara més generals, un antitotalitarista. Com Descares, ha estat home de dubte sistemàtic, i així ho ha reflectit en les desenes de llibres que ha escrit... fins ara. Sempre ha cregut que els problemes que sorgeixen en una societat són complexos, i ha blasmat totes les ideologies i doctrines que es tanquen dogmàticament sobre si mateixes, sense que sigui possible –inútil, de vegades– discutir-les o contradir-les.

I ara explicaré què va passar l’any 1973, a Barcelona, en ocasió d’un seminari sobre epistemologia de la comunicació, presidit per l’ínclit i activíssim Pepín Vidal-Beneyto, home d’idees i d’acció política. Es va esdevenir que Julia Kristeva –amb qui Morin havia tingut un tràngol durant el congrés, quan li va dir, a ella que llavors era maoista, que el marxisme “s’havia convertit en la doctrina més reaccionària del moment”–, allotjada a l’Hotel Calderón com el sociòleg, em va demanar que li deixés una màquina d’escriure: sempre ha estat, ella també, una polígrafa impenitent. La vaig portar a l’hotel, i vaig demanar per ella. Va dir que pugés a la seva habitació. Vaig picar i va obrir la porta, vestida solament amb un deshabillé deslligat i els peus nus. Llavors, per casualitat, Morin va sortir de la seva habitació, allà a la vora, ens va veure al llindar de la porta ben amistançats, es va posar a gemegar com una criatura i va exclamar, mentre picava el cap contra una paret entapissada: “Tu l’aimes parce qu’il est jeune”: “L’estimes perquè és jove”. Ell també ho era més que ara, però jo era un noi a la vintena. Kristeva va riure, va agafar la màquina d’escriure i va entrar sola a l’habitació. Va passar el temps, i encara ens vam veure, amb l’una i l’altre, unes quantes vegades a París, tots tan amics. Si ell es va lligar Kristeva algun dia, o no, ni ho sé ni m’importa. Edgar Morin, visqueu molt anys!