UN TAST DE CATALÀ
Opinió11/09/2020

‘Cribratge’ i ‘cribrar’ o ‘cribatge’ i ‘cribar’

i
Albert Pla Nualart

D’un temps ençà els mitjans fem servir habitualment el terme cribratge en el sentit de “Recerca sistemàtica que s’aplica a una població determinada per detectar-hi les persones afectades per una malaltia o una anomalia encara no manifestades clínicament”. No fem servir gaire, però és inevitable que acabem també necessitant-lo, el verb cribrar, que ja apareix al Cercaterm amb el sentit de sotmetre a un procés de cribratge. El castellà diu el mateix amb els termes cribado i cribar i el francès fa servir criblage, dépistage i cribler.

Tant el nostre cribrar com el cribar castellà i el cribler francès venen del verb de llatí clàssic cribrare, que ja en llatí vulgar va passar a criblare. Mentre que en castellà i en francès aquestes paraules s’han fet servir en el sentit més general i popular del nostre garbell i garbellar, que tenen un origen similar passat per l’àrab, en català les hem recuperat ara com a cultismes per al sentit mèdic. Potser per això en castellà i francès han esdevingut paraules pronunciables, fonèticament integrades a la llengua, mentre que en català s’han quedat en una mena d’embarbussament que costa molt de pronunciar.

Cargando
No hay anuncios

Crec que ha arribat el moment, atès el seu ús creixent, d’integrar-les del tot al català des d’un punt de vista fonètic. En la pràctica, l’ús espontani ja ho fa, ja diu cribatge i cribar i no pas cribratge i cribrar. I l’ésAdir ens diu amb molt bon criteri: “Pronunciació: és habitual i admissible ometre la segona erra”.

Però potser caldria fer un pas més i facilitar la vida a l’usuari de la llengua (sobretot al de la llengua oral) i escriure cribatge i cribar abonant així la nostra forta tendència a fer fonològicament transparent l’ortografia (a diferència de llengües com l’anglès o el francès). Una transparència que indueix el parlant a intentar dir-ho tal com s’escriu perquè creu que és com s’ha de dir correctament. Una de les feines que tenim els mitjans amb la norma és pressionar-la, a través d’una transgressió informada, perquè sigui de més bon portar per a l’usuari de la llengua.