Començar l'any recordant la circumcisió de Jesús

BarcelonaEl dia 1 de gener celebrem l’inici de l’any, però també, per a qui se’n recordi, el dia de la circumcisió de Jesús, és a dir, l’ablació del prepuci a càrrec, llavors, d’un rabí, pràctica encara comuna entre els jueus d’arreu. Amb aquest ritual s’acompleix el pacte entre Jahvè i el seu poble, tal com queda escrit al Gènesi (17, 10-14), i a molts altres llocs de la Bíblia. Es tracta d’un costum molt escampat entre els antics pobles semites –els musulmans també el practiquen–, a l’antic Egipte i a altres llocs.

Els babilonis no el practicaven; per això hi ha historiadors d’Israel que suposen que aquesta pràctica va ser adoptada pels jueus durant l’exili de Babilònia, per distingir-se. Podria ser. El cas és que, especialment durant el període egipci i palestí, i també durant la llarga diàspora que va anar de les guerres entre romans i jueus, als segles I i II –les trobareu molt ben explicades a Flavi Josep, publicades en català a la Fundació Bernat Metge–, fins a la creació de l’Estat d’Israel al segle XX, gairebé cap jueu no va prescindir d’aquesta llei testamentària: fer circumcidar els nens el vuitè dia després del seu naixement. Jesús també va passar aquest tràngol com a fill de pare (?) i mare jueus. Mater semper certa.

El Diccionari de la Bíblia d’orientació cristiana, editat per Abingdon Press, a Nashville, afegeix en l’article corresponent: “Aquest costum s’ha trobat a diverses tribus d’Àfrica, Austràlia i Amèrica, algunes de les quals tenen un ritu anàleg per a les noies”. No entrarem en aquest terreny tan relliscós, però precisarem que la circumcisió es practica ritualment al cap d’una setmana del naixement, mentre que les ablacions de les noies s’han d’entendre –per molt que costi, i per molt que ens repugni– com un ritu de pas a la vida adulta, com n’hi ha un munt. Per exemple, hi ha tribus africanes que circumciden els nois quan es fan homes, els deixen sols a la selva, i no poden tornar a la vida comunal fins que la ferida els ha cicatritzat. Hi ha de tot a la vinya de la Terra, com saben perfectament els antropòlegs.

Moguda certa gent per un puritanisme que ara és moda, l’any 2006 un tribunal de Colònia va qualificar de “lesió física” i, per tant, punible, la pràctica de la circumcisió. Els pocs jueus que encara viuen a Alemanya van posar el crit al cel, i Angela Merkel i el seu govern en pes van arxivar la proposta: no se n’ha parlat més. Per als jueus, prohibir-los la pràctica de l’ablació del prepuci hauria estat com per a un cristià prohibir-li per tota la vida el baptisme. Les religions tenen aquestes coses, i tots els seus rituals entren en l’àmbit, sempre situat més enllà de la raó, de les creences.