Els animals no tenen cap dret ni cap deure

En principi, segons el dret romà i els codis gregorià, teodosià i justinià –el Corpus Juris Civilis–, que és d’on venen les lleis de quasi tot Occident, els animals no tenen cap dret ni cap deure: només en tenen els homes. No s’ha vist mai que un lleó sigui portat a judici per menjar-se un altre animal o un ésser humà. Però la retòrica del “políticament correcte” ha fet que cada vegada s’atorguin més drets als animals, amb absoluta independència que els éssers humans posseeixin, o no, els drets que la llei els garanteix. Ningú no va a la presó pel fet que no ofereixi un sostre a un rodamon, o el panem quotidianum o un salari digne.

Per contra, estampar un porc senglar contra un tractor, com va passar fa poc a Cardedeu, pot comportar al pagès autor del fet una multa d’entre 400 i 2.000 euros per “maltractament animal”. No és que el bon home estossinés una daina indefensa o un osset acabat de néixer, que agraden molt a la gent, encara que les osses mare, quan tenen gana, són capaces de cruspir-se els nadons, per llei de naturalesa.

Era un senglar, que és una plaga tan dolenta com les rates: els pagesos han demanat a diverses instàncies que les administracions en permetin la caça –això també és matar-los, amb gran dolor si el tret no és precís– o qualsevol altre remei. Graten la terra, malmeten els conreus i es mengen les hortalisses. Però són animalons bufons i, al capdavall, fills de Déu igual que nosaltres, és clar.

Un dia, convençut que tots els animals han de ser mimats i respectats, un home anirà de safari a l’Àfrica, s’acostarà a un cocodril i amb un tros de carn a la mà li dirà: “Moix, bonic, bonic, vine aquí que t’he portat menjar”. El cocodril farà un d’aquells bots rapidíssims que saben fer, agafarà la carn i l’home i s’ho menjarà tot en un dir Jesús. Potser hi haurà a la vora un altre defensor dels drets dels animals que dirà: “Home, és natural, els animals tenen dret a menjar, com tothom”. Ningú portarà el cocodril al jutjat per homicidi. Però aquell pagès, que ja deu estar tip de la devastació contínua d’una espècie maliciosa i feréstega, haurà de pagar una multa incòmoda. ¿Què volien? ¿Que li digués: “Que ets maco, nen, vine a casa que et daré llet amb melindros per berenar”?

Cada dia es maten milions de gallines, porcs i vedells al món sencer, i creieu que els deu fer mal. Un dia, tampoc no es podrà fer, perquè no es podrà decapitar ni un bròquil. Així donarem la raó a Avicenna (segle XI), que deia que tots els éssers de la natura tenen ànima i són espirituals: el pagès, el bròquil i el senglar.