Xavier Theros, premi Josep Pla amb un ‘thriller’ a la Barcelona de 1843

BarcelonaFa anys que Xavier Theros, assagista, poeta i col·laborador de l’ARA, tenia ganes d’escriure la seva primera novel·la. “Estava una mica cansat de parlar de la realitat ‘real’ –comentava aquest divendres a la nit a l’hotel Palace, on va rebre el 49è premi Josep Pla per La fada negra, que arribarà a llibreries al febrer a Destino i està dotat amb 6.000 euros–. La meva intenció era fer un text on hi hagués molt de veritat però que em permetés inventar allà on la informació no arribava”.

Theros està acostumat a excavar els arxius per treure’n llibres tan interessants com 'La Sisena Flota a Barcelona' (La Campana, 2010) o 'Barcelona a cau d’orella' (Comanegra, 2013). També s’ha capbussat en la seva pròpia memòria per reconstruir la ciutat que va viure de petit, i el resultat també ha estat remarcable: Tots els meus carrers va aparèixer a Comanegra el 2014. Acostumat a les reinvencions –es va donar a conèixer a finals dels 90 al costat de Rafael Metlikovez, amb qui formaven Accidents Polipoètics, un tàndem divertidíssim que no defugia la crítica social–, Theros ha convençut el jurat del Josep Pla amb una història que passa a la Barcelona de 1843 protagonitzada per Llàtzer Llampades, un antic capità de vaixell marcat per un naufragi i reconvertit en policia en un entorn revolucionari. “La Barcelona del llibre és la de la de la revolta de la Jamància –explica–. És un dels molts episodis que han quedat oblidats i dels quals gairebé ningú no n’ha escrit res”. La Jamància va ser l’última de les bullangues que van sotraguejar la capital catalana des del 1836, i va ser el primer aixecament popular contra l’estat liberal espanyol. “Un any abans, el bombardeig d’Espartero a Barcelona havia estat molt impopular –recorda–, sobretot per aquelles paraules on afirmava que calia bombardejar la ciutat cada 50 anys per mantenir-la a ratlla”.

Assassinats en una ciutat tètrica

El personatge de 'La fada negra' –llibre que es va presentar al premi amb el títol provisional de 'La rosa de pedra'– acaba formant part de les forces de l’ordre arran de l’esclat de la revolució. “L’objectiu d’en Llàtzer és investigar un seguit d’assassinats en sèrie –avança–. És un thriller que voreja els elements gòtics. La ciutat que hi apareix ha crescut demogràficament però continua tancada a dins del perímetre de les muralles. La gent hi viu amuntegada i en condicions insalubres”. La Barcelona de 1843 experimentava la transformació de la Revolució Industrial des que onze anys abans comencés a funcionar el vapor dels Bonaplata al carrer Tallers. “La ciutat del llibre és tètrica i fosca –diu–. És la Barcelona de les epidèmies”.

Per escriure la novel·la, Xavier Theros tenia al cap a Charles Dickens i Els miserables de Victor Hugo. “Així i tot, la principal influència ha estat Joan Amades”, reconeix. L’etnòleg i folklorista català va recollir la rumorologia i les llegendes de la Barcelona del segle XIX. “Els novel·listes s’han fixat molt en les tres últimes dècades d’aquell segle, coincidint amb els inicis de la burgesia –explica–. La primera meitat del XIX és molt desconeguda. La Jamància és un forat negre: no és assumible ni per la historiografia espanyola ni per la catalanista, i el moviment llibertari tampoc n’ha tret suc”. Després de tres mesos de bombardejos des de Montjuïc i la Ciutadella –aquest últim capitanejat per Joan Prim– els revolucionaris van haver de rendir-se i va començar un llarg període de submissió al govern espanyol.

El premi Josep Pla va ser creat el 1968 i premia obres de ficció i de no-ficció (memòries, biografia, dietaris...). Entre els guanyadors hi ha hagut Terenci Moix ('Onades sobre una roca deserta', 1968), Josep Maria Castellet ('Josep Pla o la raó narrativa', 1977), Carme Riera ('Dins el darrer blau', 1994), Empar Moliner ('Feli, estheticienne', 2000) i Rafael Nadal ('Quan érem feliços, 2012).