Darrerament, la ficció històrica ha fet fortuna comercial rescatant de l’oblit “herois” que no formen part de l’imaginari social. Ha sigut el cas d’Albert Sánchez Piñol, que va escollir Martí Zuviría com a personatge principal de Victus (La Campana, 2012), que tenia un paper ambivalent durant el setge de Barcelona del 1714, o més recentment, recuperant la figura del soldat Pere Joan Barceló, Carrasclet, a Vae victus (La Campana, 2015). El jurat del premi Ramon Llull, integrat per Anne-Laure Aymeric, Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Gemma Lienas i Emili Rosales, ha parat esment a la tendència i ha recompensat amb els 60.000 euros del guardó -convocat per l’editorial Planeta- el periodista Víctor Amela.

La filla del capità Groc, que serà publicada el dia 2 de març, se centra en el guerriller valencià Tomàs Penarrocha (1805-1844), que va plantar cara a l’exèrcit espanyol després d’haver lluitat en la Primera Guerra Carlina, que va acabar el 1840. “Aquesta història és romàntica per diversos motius -avança-. En primer lloc, per l’època, perquè passa al segle XIX. També pels escenaris, perquè l’acció es desenvolupa als ports de Morella i el Maestrat. I, finalment, perquè la història que viuen els personatges protagonistes també està impregnada de l’esperit del romanticisme”. Amela, que va començar escrivint el llibre en castellà i va canviar de llengua perquè “els personatges ho necessitaven”, s’ha aproximat a Penarrocha com a “home senzill” que, un cop vençudes les tropes de Ramon Cabrera, torna a casa, al petit poble valencià del Forcall. “La intenció del Tomàs és recuperar la vida amb la dona i la filla, la Manuela, però les circumstàncies faran que hagi de tornar a defensar els valors tradicionals”. A partir d’aquesta premissa, que fa que Penarrocha es converteixi en el resistent conegut com el Groc del Forcall, els personatges són sacsejats “per les passions de l’amor, la gelosia, l’amistat i la traïdoria”. Amela fa una pausa dramàtica i afegeix: “I, sobretot, per l’entrega sacrificada en defensa d’uns somnis”.

Guerra i ideals

Gemma Lienas, en nom del jurat, recorda quins han sigut els motius per escollir La filla del capità Groc com a novel·la vencedora entre les 48 obres que s’hi havien presentat: “És una història que m’ha encantat. Té molt de ritme i t’enganxa. Si la deixava de llegir per fer altres coses volia tornar-hi de seguida. Podria haver sigut una novel·la bèl·lica, però és una novel·la d’ideals i de passions. És destacable com sents els sentiments i emocions dels personatges: te’ls fa viure. I això no és una qualitat tan fàcil de trobar en l’escriptura masculina”.

Al costat del personatge de Tomàs Penarrocha, Amela ha volgut donar importància a la seva filla Manuela. “És una nena de 13 anys de temperament ardent que considera que el seu pare és un heroi i que no dubta a ajudar-lo”, resumeix. Ambientada al Forcall i els “ports màgics” de Morella i el Maestrat, on l’autor va estiuejar de petit, la novel·la recorre els tres anys que l’heroi valencià va plantar cara als emissaris de la reina Isabel II, entre els quals hi havia el general Juan de Villalonga y Escalada, que acabaria sent en el primer marquès del Maestrat. “Espero que Penarrocha es converteixi en el nostre Robin Hood ultralocal -diu Amela-, perquè ajudava els masovers i va poder resistir l’embat de l’exèrcit espanyol durant tres anys tot sol, amagant-se en coves, boscos i barrancs. Voldria que aquest heroi tan vinculat a una terra acabi convertint-se en universal”.

Els valors del tradicionalisme

La filla del capità Groc vol ser “un homenatge i reivindicació” de la zona d’on provenen els seus avantpassats. “El meu pare va néixer a Barcelona, fill d’un forcallà que havia emigrat de la seva terra d’origen l’any 1914 -recorda-. L’emigració de la generació de l’avi té molt a veure amb els fets històrics que són el rerefons d’aquesta novel·la. Els valors tradicionals del carlisme van acabar fent vessar sang. La batalla que es va viure a prop de Morella és la mateixa que va tenir lloc a la ruralia catalana durant la primera meitat del segle XIX. És important recordar que entre el 1838 i el 1840 hi va haver un petit regne independent a Espanya, comandat pel general Ramon Cabrera”.

Amela ha volgut narrar la història d’una causa perduda partint de textos d’història local, de les pròpies experiències personals i familiars, i de les memòries del gendre de Penarrocha, José Bordás Marcoval. També l’han inspirat alguns llibres: “Sóc un lector apassionat de les novel·les de Pío Baroja ambientades a Morella -diu-. I també de La campaña del Maestrazgo, de Benito Pérez Galdós, que forma part dels Epiodios nacionales. A La filla del capità Groc hi ha amagades algunes pistes que tenen a veure amb aquestes lectures. També hi ha un petit homenatge a Les històries naturals, de Joan Perucho [que transcorre a la mateixa època], i a un llibre que connecta amb la part de bruixeria de la meva novel·la, La Biblia en España, de George Borrow”.