"He passat 10 anys de la meva vida escrivint llibres com si fos un home –diu la novel·lista i assagista americana Siri Hustvedt–. Ha arribat l'hora de les dones!". Amb aquest cop de cap manifestament feminista, la consagrada autora d'obres tan venudes i llegides com Elegia per un americà ha escrit el seu darrer títol, L'estiu sense homes, que acaba de sortir en català de la mà de l'editorial Empúries. En aquesta novel·la, que a França ja s'ha situat a les llistes dels llibres més venuts, Hustvedt dóna veu a un repartiment de personatges femenins de diferents generacions. "Una de les meves fonts d'inspiració va ser el film The women, de George Cukor, una pel·lícula en què només surten dones", assegura Hustvedt.

L'estiu sense homes comença quan la Mia ingressa en un centre psiquiàtric després que el seu marit l'abandoni per una de més jove. Tot i que en un principi la trama pinta ben negre, la cosa no triga a derivar cap a una comèdia amb un gust semblant al de les grans històries de guerra entre sexes. "Va ser un gran plaer poder mirar-me el món des dels ulls de la Mia, uns ulls irònics, càustics i també avorrits –explica Hustvedt–. He de dir que el personatge no té res a veure amb mi. A la novel·la el descric com una dona baixeta, pèl-roja i amb un pit descomunal. Però ficar-me en la seva pell m'ha semblat fabulós. Potser per això el llibre em sembla més divertit que a ningú".

Hustvedt parla de les arrels de L'estiu sense homes fent un recorregut per la història de la comèdia, des del teatre de Shakespeare fins al Ningú no és perfecte, de Billy Wilder. "Volia parlar de les diferències entre homes i dones, de com afronten els canvis vitals –aclareix l'autora–. I, sobretot, volia fer una novel·la sobre la imaginació. És gràcies a la imaginació que Mia s'obre cap als altres, que parla amb la seva mare i amb les seves veïnes. És gràcies a la imaginació que pot evolucionar i transformar-se". I, com diu Siri Hustvedt, és gràcies a aquesta transformació que pot afrontar el final de la història.