BarcelonaEl gran enemic d’aquest sant Jordi no era el drac, sinó la pluja. I la jornada va començar remullada: molts paradistes havien de cobrir els llibres perquè el xàfec de les nou del matí feia tota la pinta de persistir. “Quan anava cap a l’esmorzar de la Virreina m’he fixat en els turistes que es miraven, amb estupefacció, els milers de llibres tapats, i les parades de roses, i tota aquella gent obstinada en comprar-ne. Devien pensar que estem bojos”, deia Carles Casajuana, autor d’una de les novel·les més divertides d’aquest Sant Jordi, Les pompes del diable. Catalunya va embogir un cop més gràcies a la festa del llibre i de la rosa. Al final del dia lideraven la llista provisional de més venuts en català les novetats de Rafel Nadal, Jordi Cabré i Sílvia Soler; en castellà triomfaven Albert Espinosa, Santiago Lorenzo i Javier Castillo.

A l’entrada de la Virreina, Mia Couto, protagonista del pregó de la lectura, rebia els assistents amb el somriure relaxat de qui ja té el discurs a punt. “És una esperança per al món veure com la gent compra llibres”, deia al vespre al Saló de Cent de l’Ajuntament. L’Institut de Cultura havia assortit el palau amb xuixos, croissants i pastissos, que es podien combinar amb cafè, te i fins i tot cervesa. Hi havia autors a punt de la marató de signatures, com ara Gemma Lienas, Care Santos, Maria Carme Roca, Marc Pastor, Bel Olid i Àngels Bassas. També una nodrida representació del món editorial. “L’incendi de Notre-Dame la setmana passada va ser una experiència molt dura -reconeixia l’editora Maria Bohigas a prop d’Eva Baltasar, autora de Permagel -. Els meus dos fills van néixer en un hospital que hi queda molt a prop, i dels dies que era a la clínica en recordo sobretot el so de les campanes”. Tant de bo aviat tornin a sonar.

A punt per a Buenos Aires

També hi havia Izaskun Arretxe, més nerviosa que de costum perquè a la mitjanit marxava cap a la Fira del Llibre de Buenos Aires, on Barcelona i la cultura catalana són les convidades. “A l’avió d’aquesta nit hi ha tot l’equip de Sílvia Pérez Cruz; en Josep Piera; l’Àngels Gregori; la Iolanda Batallé [directora de l’Institut Ramon Llull]; l’editor Joan Sala; en Juanjo Arranz, de Biblioteques de Barcelona; la Marina Espasa i l’Esteve Caramés, de l’Institut de Cultura, i també diversos periodistes”, explicava. Avui marxa una segona remesa d’autors, entre els quals hi ha Marina Garcés, Jordi Sierra i Fabra i Paula Bonet. “I seguirem així fins que s’acosti el final de la fira”, deia. Durant més de tres setmanes una seixantena d’autors faran d’altaveu de la literatura del país, tant en català com en castellà.

A prop d’Arretxe hi havia Melcior Comes. Amb el mateix sentit de l’humor salvatge que gasta a Twitter, l’autor de Sobre la terra impura recordava el mètode d’escriptura de la novel·la. “M’ha passat factura, perquè treballava de nit i per escriure prenia una beguda energètica que es diu Monster i que ha fet que em caiguessin quatre dents”, admetia. Si no hagués deixat aquest mètode, d’aquí cinc novel·les Comes hauria perdut la meitat de la dentadura.

A mig matí els núvols s’esfilagarsaven i sortia el sol: la diada començava a agafar el ritme de les últimes edicions. Segons l’estimació del Gremi de Llibreters al vespre, les vendes haurien sigut “similars” a les del 2018: és a dir, no s’aconseguiria incrementar un 2% les vendes com preveien, però oscil·larien entorn dels 22 milions d’euros, una xifra que equival a gairebé 1,6 milions d’exemplars venuts. “Seguint la tendència d’anys anteriors, els ciutadans han optat per comprar més d’un llibre, amb una tria àmplia de llibres adquirits”, explicaven des del Gremi. A l’hora de dinar, els dos grans grups, Planeta i Penguin Random House, convocaven àpats multitudinaris. Al de Planeta, Glòria Gasch no podia parar de somriure, potser perquè intuïa que entre les cinc novel·les més venudes n’hi hauria quatre de Columna, el segell del qual és editora: El fill de l’italià, de Rafel Nadal; El fibló, de Sílvia Soler; Entre el cel i la terra, de Gerard Quintana, i A l’amic escocès, de Maria Barbal. I encara perquè enguany no han editat el premi Sant Jordi, que ha mantingut la bona acollida amb Enciclopèdia Catalana. Aldinar de Penguin Random també podien somriure: col·locarien al capdamunt de la llista els llibresd’Albert Espinosa, Javier Castillo i Elísabet Benavent.

La força d’Oriol Junqueras

A més d’una presència absoluta d’homes entre els llibres més venuts, destaca també la gran presència de llibres de polítics -i especialment d’autors que no podien signar-. Un nom destaca per sobre d’altres, el d’Oriol Junqueras, líder en no-ficció gràcies a Contes des de la presó i Fins que siguem lliures, de Sergi Sol, centrat també en el líder d’Esquerra Republicana. Dos presos polítics més a les llistes, Jordi Cuixart i Raül Romeva. En no-ficció castellana ha triomfat l’advocat Gonzalo Boye amb ...Y ahí lo dejo. Crónica de un proceso. Tanmateix, tal com recordava el president de la Cambra del Llibre de Catalunya, els títols més venuts “amb prou feines suposen el 5% de les vendes del dia”.

Tot i la crispació política -la campanya electoral i el judici en curs del Tribunal Suprem-, Sant Jordi és un dia en què la convivència s’imposa amb una naturalitat admirable. “M’ha tocat signar entre la Patria i Sexe a Nova York ”, insinuava Patricio Pron, últim premi Alfaguara. A la dreta hi tenia Fernando Aramburu; a l’esquerra, Milena Busquets. Sergi Pàmies, que en una hora va aconseguir esgotar tots els exemplars de L’art de portar gavardina que tenien a La Impossible, resumia l’esperit, per ara imbatible, de Sant Jordi: “És un dia únic, estrany i absurd en un bon sentit. Et sents especial i privilegiat. Del contacte amb els lectors sempre n’aprens alguna cosa bona”.

LES CINC CLAUS DE LA JORNADA