Xile ultima el congrés d'homenatge a Roberto Bolaño
L'autor de '2666', 'Los detectives salvajes' i 'Putas asesinas' compta actualment amb una gran repercussió internacional. Aquest dilluns farà 10 anys de la seva mort
Santiago de XileEl congrés literari d'homenatge a Roberto Bolaño, 'Estrella distante', comptarà a partir de dilluns amb nou conferències plenàries, 27 taules temàtiques i més de 70 ponències . Se celebrarà a Santiago de Xile (15 de juliol), Vinya del Mar (17 de juliol) i Valparaíso (18 de juliol), i està organitzat pels col·lectius culturals Nuevo Forestal i Los Perros Románticos.
Bolaño (1953-2003), considerat per la crítica el creador d'una nova narrativa llatinoamericana després de l'esgotament del 'boom' dels seixanta i un dels més grans autors de les últimes dècades, va morir el 15 de juliol del 2003 en un hospital de Barcelona, on vivia, a causa d'una insuficiència hepàtica mentre esperava un trasplantament.
'Los detectives salvajes' (1998), 'Nocturno de Chile' (2000) i la pòstuma '2666' (2005) destaquen com a grans obres a la prolífica producció de Bolaño, que també va destacar com a poeta i autor de contes.
Un autor controvertit
A Xile, on va ser tan odiat com admirat, la seva mort va ser plorada per Nicanor Parra, a qui Bolaño va confessar alguna vegada que li devia la seva obra. Dos anys abans, Bolaño li havia dedicat el seu poema 'Los pasos de Parra': el considerava el millor poeta viu en llengua castellana i mereixedor d'un Nobel que fins a la data se li resisteix.
L'abril del 2000, Bolaño va visitar Xile per última vegada. En un petit cafè de Santiago, entre fum de cigarrets i xerrades estridents, va deixar anar judicis demolidors sobre la literatura −"no serveix per a res"− i els escriptors −"el 99,9% del que publiquen és merda"−. A més, "sospitava" llavors que Gabriel García Márquez i Mario Vargas Llosa estaven en decadència, matisant que no se'ls podia exigir que produïssin sempre obres perfectes com 'Cien años de soledad' o 'Conversación en la catedral'.
També va carregar contra el moviment de la nova narrativa xilena. Va cridar "donositos" als seus exponents, per José Donoso, que, segons Bolaño, "va escriure tres bones obres i molta porqueria".