Quim Carandell recomana un llibre d'Eduardo Mendoza que encara no s'ha llegit
El cantant de La Ludwig Band, després de riure molt amb altres novel·les de l'escriptor barceloní, vol començar 'La verdad sobre el caso Savolta'
GironaQuim Carandell, vocalista i líder de La Ludwig Band, és un lector àvid i experimentat. Amb els companys de la banda empordanesa es passa mitja setmana amunt i avall, recorrent tot Catalunya per festivals i festes majors. Però, entre tant de tràfec i carretera, també té un munt d'hores mortes de viatges i esperes, que es fan més agradables amb un bon llibre entre les mans. Per a aquest estiu, Carandell en recomana un que justament encara no s'ha llegit: La verdad sobre el caso Savolta, d'Eduardo Mendoza, un thriller ben trenat sobre assassinats i pistolers de Barcelona a la primera meitat del segle XX.
"L’any passat vaig llegir bastant Mendoza, i fa uns dies, sopant amb els meus pares, la meva mare em va dir que estava llegint aquest títol i em va tornar a venir el cuquet de reprendre’l", explica el músic. I afegeix: "És català, però té aquesta cosa tan peninsular que ve de Cervantes de voler ser el més graciós de la taula, de voler tractar tots els temes de la humanitat a través d’un sentit de l’humor poc rebaixat, gens pallasso, però amb molt de gust. Podria arribar a ser carrincló, però té una elegància meravellosa. És difícil riure llegint, i amb Mendoza passa".
D'aquesta novel·la també l'atrau especialment que s'ambienti a la capital catalana: "És com Mercè Rodoreda o Zafón, que et permeten veure Barcelona a través dels seus ulls. És una cosa que sempre m'agrada i, per exemple, en el nou disc que estem escrivint hi ha dues cançons en què es reconeix la ciutat", avança Carandell, que ara s'està acabant Tranvía a la Malvarrosa, del valencià Manuel Vicent.
Més enllà de l'interès per l'obra de Mendoza, el cantant de La Ludwig Band reconeix la influència incontestable de literatura en la seva música: "Sempre començo la cançó amb una idea, que moltes vegades robo d’altres llocs, com els llibres. De més jovenet, quan començava a escriure, llegia clàssics, i recordo haver intentat fer una cançó sobre Raskólnikov, el protagonista de Crim i càstig, que es colava al metro, o una versió de L’estranger de Camus, un autor que m'ha donat molt", conclou.